PARC NATURAL DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

ACTIVITATS
2016

2015

2014

2013

DECRET 70/2006, de 19 de maig, del Consede declaració del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. [DOGV 24 de maig de 2006]

DECRET 70/2006, de 19 de maig, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. [2006/F6068]
La Tinença de Benifassà i els territoris confrontants de la veïna comarca dels Ports mostren rellevants valors ambientals i culturals. Amb la finalitat de promoure en tal àmbit una ordenació i gestió del territori i els recursos naturals basada en la conservació, la millora i l'ús racional d'estos valors, el Consell, mitjançant el Decret 57/2006, de 28 d'abril, va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (en avant, PORN) de la Tinença de Benifassà, que afecta una superfície de 25.814 hectàrees en els municipis de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà i Rossell de la comarca del Baix Maestrat, i Vallibona de la comarca dels Ports.
La Tinença de Benifassà s'estén entre els cursos alts de les capçaleres dels rius Sénia i Tastavins que solquen els últims contraforts del Sistema Ibèric. La Tinença inclou les poblacions de Castell de Cabres, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, la Pobla de Benifassà i Bel. Deu el seu nom al monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà, de l'abat del qual depenia antigament este domini. Els nuclis de població de Coratxà, el Boixar, Fredes i l'entitat local menor del Ballestar pertanyen actualment al municipi de la Pobla de Benifassà; i el nucli de població de Bel al de Rossell. Esta antiga comarca està adscrita actualment a la comarca del Baix Maestrat.
Algunes finques forestals dels Ports de Beseit com la Tenalla o el Mas del Peraire; altres situades en el cor de la Tinença com les Ombries de Benifassà, Masia Trinxan, Mas d'Insa, Mas d'Obaga o Masia Roure; o ja als Ports en els vessants que alimenten el riu Cérvol com les forests Font del Teix, Sant Doménech o Masia Ferreres, com també tota la xarxa hidrogràfica, reunixen valors ambientals, paisatgístics i culturals molt notables. Pels citats rellevants valors, com també per les seues potencialitats d'ús públic en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat del medi natural, estos terrenys reunixen mèrits objectius indiscutibles per a l'habilitació d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
De fet, el citat PORN de la Tinença de Benifassà proposa expressament la tramitació i la declaració d'un parc natural en l'àmbit territorial objecte d'este decret, que coincidix en el PORN amb la categoria d'ordenació denominada Zona de Protecció. La superfície ocupada per les finques incloses en este àmbit és de 4.965 hectàrees, que afecta els termes municipals de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona.
En la transposició a l'ordenament jurídic autonòmic valencià de la competència exclusiva en espais naturals, segons l'article 50.6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, establix la figura de parc natural com la indicada especialment per a la protecció d'espais naturals valuosos en forma compatible amb l'ús sostenible dels recursos naturals en els sectors forestal, ramader, cinegètic, agrícola i de servicis, com també amb l'exercici d'una important funció social en l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals.
La figura de parc natural és, per tant, l'adequada especialment per a la gestió d'aquells espais naturals que, com en el cas de la Tinença de Benifassà, es caracteritzen per uns valors ambientals i paisatgístics que s'han configurat històricament en estreta interacció amb l'activitat humana del medi rural, principalment en els àmbits forestal, ramader i cinegètic.
S'ha concedit audiència als sectors afectats per la matèria regulada en este decret.
Per tot això, havent-se complits els tràmits previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 19 de maig de 2006,
DECRETE
Article 1. Objecte i fins
1. L'objecte d'este decret és la declaració del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, i s'establix per a este un règim especial de protecció d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Este règim especial està d'acord amb el marc normatiu i d'ordenació establit en el vigent PORN de la Tinença de Benifassà.
2. El règim de protecció que s'aplica al Parc Natural de la Tinença de Benifassà té les finalitats següents:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural i el paisatge, que promou la gestió racional dels recursos naturals en el marc d'una estratègia global d'avançament cap al desenrotllament sostenible.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural associat als valors ambientals i paisatgístics, amb especial atenció als elements historicoartístics, arquitectònics i etnològics i, en general, a aquells trets, estructures o béns que resulten del poblament humà en els últims segles.
c) Corregir i minimitzar els impactes que l'activitat humana ha pogut ocasionar sobre els recursos naturals, paisatgístics i culturals.
d) Regular específicament els usos, els aprofitaments i les activitats en relació amb la conservació activa d'estos recursos, per evitar aquelles actuacions que resulten perjudicials per a la preservació i la gestió racional d'estos.
e) Promoure mesures directes per a la conservació, la regeneració, la millora, la difusió i la posada en valor dels elements i conjunts d'interés natural i cultural.
f) Fomentar i coordinar programes d'actuació en matèria d'ús públic i privat dels recursos naturals i culturals, incloent l'estudi, l'aprofitament sostenible, la investigació, l'ensenyament i el gaudi ordenat d'estos.
g) Potenciar i regular l'ús públic del medi natural, la qual cosa ja compta amb una notable tradició en estes comarques, siendo objecte d'atenció especial la recreació ordenada en la natura, el senderisme, l'escalada clàssica, l'escalada curta, les carreres terrestres i el turisme rural en les seues diverses modalitats.
h) Facilitar i fomentar la participació de municipis, propietaris, usuaris i col·lectius socioeconòmics en la gestió de l'espai protegit i en el disseny d'estratègies d'actuació específiques.
i) Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre l'administració autonòmica, les corporacions locals i la iniciativa privada en les matèries relatives a la gestió del parc.
Article 2. Àmbit territorial
1. L'àmbit territorial del Parc Natural de la Tinença de Benifassà és el descrit en l'annex I (delimitació textual) i en l'annex II (delimitació gràfica) del present decret. Esta àrea inclou part dels termes municipals de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona.
2. A l'efecte del que disposa l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara l'àrea d'esmorteïment d'impactes del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, l'àmbit territorial de la qual coincidix amb la categoria d'ordenació denominada Zona d'Influència en el vigent PORN de la Tinença de Benifassà. La regulació d'usos i activitats vigent en l'Àrea d'Esmorteïment d'Impactes serà la determinada en el citat PORN per a la Zona d'Influència.
Article 3. Règim de protecció
1. El règim de protecció establit en este decret s'estén a tot l'àmbit territorial del parc natural referit en l'article anterior.
2. Els usos i els aprofitaments del sòl i dels restants recursos naturals en este àmbit territorial, com també les activitats econòmiques i socials que s'hi vinculen, han de realitzar-se d'acord amb les normes i amb les directrius d'ordenació i gestió contingudes en el vigent PORN de la Tinença de Benifassà.
Article 4. Règim de gestió
D'acord amb el que establix l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'atribuïx la gestió del Parc Natural de la Tinença de Benifassà a la conselleria competent en matèria de medi ambient, per mitjà de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits.
Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà i tramitarà un Pla Rector d'Ús i Gestió (en avant, PRUG) del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, d'acord amb el que establixen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, quant a objectius, fins, abast, contingut i tramitació d'estos instruments d'ordenació i gestió d'espais naturals protegits.
2. Este PRUG serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió del parc natural, desenrotllant per a això les normes generals contingudes en este decret i les determinacions, les directrius i els programes d'actuació definits en el vigent PORN de la Tinença de Benifassà.
Article 6. Junta Rectora
1. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, adscrita a la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a òrgan col·legiat consultiu, col·laborador de la conselleria competent en matèria medi ambient en la gestió del parc natural.
2. La Junta Rectora té el caràcter d'òrgan assessor, consultiu, representatiu i de participació, canalitzant, així mateix, les iniciatives gestores de les administracions, els propietaris i els col·lectius públics i privats directament relacionats amb els objectius del parc en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural. En particular, la Junta Rectora haurà de ser consultada per a l'adopció de les decisions següents:
a) Aprovació del pressupost de gestió del parc natural.
b) Aprovació, modificació i revisió dels instruments d'ordenació i gestió del parc natural.
c) Aprovació del programa anual de gestió del parc natural.
d) Emissió d'aquells informes preceptius sobre planes, projectes o normes per als quals es preveja expressament la participació de l'òrgan col·legiat, com també d'aquells informes que li siguen sol·licitats sobre qualsevol aspecte que afecte directament o indirectament l'àmbit del parc natural.
e) Proposta i, si és el cas, seguiment d'actuacions i d'iniciatives tendents a la consecució dels fins del parc natural, incloent els de difusió i informació dels valors de l'espai natural protegit, com també de formació i educació ambiental.
f) Aprovació d'una memòria anual d'activitats i resultats i proposar les mesures necessàries per a millorar la gestió.
3. President nat de la Junta Rectora:
De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es va modificar la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà el president nat de la Junta Rectora. Quan assistisca a les seues reunions ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre de la junta.
4. President de la Junta Rectora:
a) El president de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell, a proposta del conseller competent en matèria de medi ambient, i pot recaure este nomenament en un membre de la mateixa junta.
b) En absència del president nat, les funcions d'este durant les sessions, inclòs el caràcter diriment del seu vot, seran assumides pel president.
c) Quan assistisca a les sessions el president nat, el president de la Junta Rectora tindrà la consideració de vicepresident d'este òrgan col·legiat durant les dites sessions.
5. La Junta Rectora del Parc Natural de la Tinença de Benifassà està formada dels membres següents:
a) El conseller competent en matèria de medi ambient, en la seua condició de president nat de la Junta Rectora.
b) El president de la Junta Rectora.
c) El director conservador del parc natural, que actuarà com a secretari.
d) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
f) Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
g) Un representant de la Conselleria d'Infraestructures i Transport.
h) Un representant de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques.
i) Un representant de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència.
j) Un representant de la Conselleria de Turisme.
k) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
l) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
ll) Un representant per cada un dels ajuntaments de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona.
m) Un representant de l'entitat local menor del Ballestar.
n) Un representant del grup d'acció local Associació per al Desenrotllament Integral dels Ports-Maestrat (PORTMADER), designat per esta entitat.
o) Un representant de la Federació d'Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana, designat per esta entitat.
p) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, triat per esta entitat.
q) Un representant de les associacions excursionistes amb domicili social a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana que exercixen activitats a la zona, amb caràcter rotatori biennal, triat per les esmentades entitats de Castelló de comú acord entre estes.
r) Un representant de la Universitat Jaume I de Castelló, designat per esta entitat acadèmica.
s) Dos representants de les associacions conservacionistes que exercixen activitats a la zona, amb caràcter rotatori biennal, triat per les esmentades entitats de comú acord entre estes.
t) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del parc natural, triat per les esmentades societats de comú acord entre estes.
u) Un representant de la Reserva Nacional de Caça dels Ports Beseit.
v) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de pescadors o entitats esportives que disfruten de l'aprofitament dels tancats de pesca en la zona, triat per les esmentades entitats de comú acord entre estes.
w) Dos representants dels propietaris privats de terrenys en el parc natural, amb caràcter rotatori biennal, triats per estos de comú acord entre ells.
x) Un representant de la Fundació Enrique Montoliu.
y) Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per estes organitzacions.
6. Per al correcte compliment de les comeses de la Junta Rectora, podran constituir-se en el si d'esta les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, i per delegació expressa de la junta, a la qual donaran compte de les seues activitats, les comissions podran exercir funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment d'àmbits concrets de la gestió del parc natural.
7. El funcionament intern de la Junta Rectora, i de les comissions que puguen crear-se, es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà la mateixa junta, la proposta del qual serà redactada pel secretari.
Article 7. Director conservador del parc natural
1. El conseller competent en matèria de medi ambient, per a una adequada administració i gestió de l'espai protegit, designarà un director conservador del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.
2. El director conservador, que dependrà de l'òrgan competent en espais naturals protegits, exercirà les funcions següents:
a) Adoptar les decisions relatives a la gestió del parc natural que no hagen sigut expressament reservades a altres òrgans, incloses totes aquelles que deriven del PORN de la Tinença de Benifassà i aquelles que s'establisquen en el PRUG que es formule per al parc.
b) Exercir la direcció tècnica i la coordinació del personal assignat al parc natural, com també de les instal·lacions i equipaments vinculades a la gestió d'este.
c) Elaborar les propostes de pressupostos i de programes de gestió, com també la proposta de memòria anual d'activitats.
d) Exercir la representació ordinària del parc natural davant dels col·lectius de ciutadans i les entitats públiques i privades rellevants als efectes d'assegurar la participació pública en la gestió de l'espai, com també davant de les instàncies tècniques, científiques i de coordinació i cooperació administrativa que corresponguen.
e) Emetre els informes exigits per la legislació o els instruments d'ordenació del parc.
f) Emetre els informes que siguen requerits per la conselleria competent en matèria de medi ambient en aquells procediments promoguts per l'administració o particulars que afecten el parc natural.
Article 8. Finançament del parc natural
El Consell habilitarà els crèdits oportuns per a la gestió del parc natural, sense perjuí d'eventuals aportacions materials d'altres entitats públiques o privades interessades a col·laborar en la dita gestió amb la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 9. Règim d'infraccions i sancions
El règim sancionador en l'àmbit del Parc Natural de la Tinença de Benifassà serà l'establit pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenrotllament
Es faculta el conseller competent en matèria de medi ambient perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenrotllament del present decret.
Segona. PRUG
D'acord amb l'article 41.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, el PRUG del Parc Natural de la Tinença de Benifassà s'aprovarà en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'este decret.
Tercera. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat.
València, 19 de maig de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Límits del Parc Natural de la Tinença de Benifassà
L'àmbit del parc Natural de la Tinença de Benifassà és discontinu. Per això, la seua delimitació es descriu amb la relació de finques que inclou:
1. Forest pública Font del Teix, propietat de la Generalitat (CS1055).
2. Forest pública Sant Doménech, propietat de la Generalitat (CS1005).
3. Forest pública la Tenalla, propietat de la Generalitat (CS1001CS2).
4. Forest pública Mas d'Insa, propietat de la Generalitat (CS1048).
5. Forest pública Mas d'Obaga, propietat de la Generalitat (CS1050).
6. Forest pública Masia Ferreres, propietat de la Generalitat (CS1052).
7. Forest pública Masia Roure, propietat de la Generalitat (CS1040CS95).
8. Forest pública Masia Trinxan, propietat de la Generalitat (CS1054).
9. Forest pública Ombries de Benifassà, propietat de la Generalitat (CS1027).
10. Finques particulars enclavades a la forest pública Ombries de Benifassà, els titulars del qual han manifestat voluntàriament la seua conformitat amb la inclusió d'estos en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.
11. Finca particular del Mas del Peraire.
12. Terrenys del monestir de Santa Maria de Benifassà.

DECRET 57/2006, de 28 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà. [DOGV 5 de maig de 2006]

La Tinença de Benifassà s'estén entre els cursos alts de les capçaleres dels rius Sénia i Tastavins, que solquen els últims contraforts del sistema Ibèric. La Tinença, que inclou les poblacions de Castell de Cabres, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Bellestar, la Pobla de Benifassà i Bel, deu el seu nom al monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà, de l'abat del qual depenia antigament este domini. Els nuclis de població de Coratxà, el Boixar i Fredes, i l'entitat local menor del Bellestar pertanyen actualment al municipi de la Pobla de Benifassà. El nucli de població de Bel, pertany al municipi de Rossell. Esta antiga comarca està adscrita actualment a la comarca del Baix Maestrat. Això no obstant, la proximitat geogràfica i les semblances geomorfològiques i naturals permeten incloure el municipi de Vallibona .a la comarca dels Ports. en l'àmbit de l'espai natural objecte d'este Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (en endavant, PORN). L'àmbit de treball d'este PORN és un espai de 25.814 ha de superfície que s'estén més enllà dels límits estrictes de la històrica comarca de la Tinença de Benifassà.
Paisatgísticament i geomorfològicament, la Tinença forma part del gran massís dels Ports de Beseit que comparteixen les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana. En este massís muntanyós conflueixen geogràficament dos sistemes muntanyosos, la cadena Costanera Catalana (bàsicament paral·lela a la costa) i el sistema Ibèric (d'orientació NO-SE). El resultat d'esta concurrència ha donat lloc a un conjunt de serres abruptes, que s'alcen entre els 400 m de les cotes més baixes i els cims que sobrepassen sovint els 1300 m d'altitud. El sector oriental, amb plecs i encavalcaments complexos i solcat per estrets barrancs, presenta característiques geomorfològiques pròpies de les serres litorals catalanes. El sector occidental interior, amb la influència dels moviments ibèrics, exhibeix les típiques estructures tabulars de les moles del Maestrat. Al modelatge d'estes muntanyes ha contribuït el substrat geològic, format bàsicament per calcàries i dolomies del mesozoic. Estos materials es disposen en capes, en les quals les calcàries han patit els processos erosius i les dolomies s'han mantingut més inalterades.
El clima de la Tinença és de tipus mediterrani, matisat per les altituds elevades i el règim de vents. L'orientació de les serres, principalment NE-SO, genera un règim continentalitzat i sec cap a l'interior i més suau i plujós en les vessants litorals. Este ordre de temperatures i pluviometries contrastades té un clar reflex en la vegetació. En els vessants litorals, dominen les pinedes i coscollars en les altituds baixes, i els carrascars en cotes superiors. En els vessants interiors dominen les pinedes de pi negre amb sotabosc de boix (els més extensos de la Comunitat Valenciana) i els carrascars de muntanya, que s'enriqueixen amb espècies pròpies de comunitats vegetals submediterrànies en els nivells superiors als 1000 m d'altitud. En els racons més humits apareixen les pinedes de pi blanc i retalls de formacions forestals relictuals de caràcter eurosiberià. Destaca l'existència d'elements florístics de gran interés per a la conservació pel fet d'englobar espècies rares, endèmiques o amenaçades. Prova d'això són les microreserves de flora declarades fins a la data.
Es tracta d'un extens territori muntanyós en el qual apareixen representats una gran varietat d'hàbitats associats a la mitjana muntanya mediterrània. En conjunt, alberga una elevada diversitat, tant pel que fa a la flora com a la fauna. El grup de vertebrats més divers és el de les aus, el que aporta a la Tinença un major valor dins de la Comunitat Valenciana, i hi destaca en primer lloc el gran grup de les rapaces, amb quasi totes les espècies de rapaces valencianes nidificant a la zona. És així mateix notable la representació de carnívors (amb totes les espècies presents a la Comunitat excepte la llúdria, Lutra lutra, extingida a mitjan segle XX) i, sobretot, una excel·lent comunitat d'ungulats cinegètics. Una part significativa de l'àrea està inclosa en la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, declarada el 1966 per a la protecció de la cabra salvatge, i que s'estén entre les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana.
Els hàbitats forestals són els millor representats en la zona, tant pel que fa als carrascars com als boscos de roure valencià. També cal destacar les formacions de Juniperus i els boixars. En tot cas, la llista d'hàbitats representats és extensa, i molts d'estos apareixen amb una importància global molt alta.
El PORN afecta els termes municipals de Castell de Cabres (19 habitants .dades del cens de 2001), la Pobla de Benifassà (227 habitants .dades del cens de 2001), Rossell (1.245 habitants .dades del cens de 2001) i Vallibona (90 habitants .dades del cens de 2001), encara que únicament estan inclosos en el seu àmbit els nuclis de població de Bel, Fredes, el Boixar, Coratxà i el Bellestar, i els municipis de la Pobla de Benifassà i Vallibona.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a l'ordenació d'estos recursos en el territori de la Comunitat Valenciana, i estableix en els articles 32 a 36 les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'estos plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, la comarca històrica de la Tinença de Benifassà més el terme de Vallibona reuneixen mèrits objectius indiscutibles per a la futura habilitació en esta d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en l'esmentada Llei 11/1994.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 28 d'abril de 2006,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Tinença de Benifassà, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'este decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'este decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa este decret.
Segona
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
ValÈncia, 28 d'abril de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
TEXT NORMATIU DEL PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS NATURALS DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Este Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Tinença de Benifassà (en endavant, PORN) es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius generals
1. Este pla és l'instrument bàsic per a l'ordenació, la conservació, la regeneració si és el cas, la millora i l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals de la Tinença de Benifassà.
2. En relació amb això, el PORN és el marc per a l'execució d'una estratègia de desenrotllament sostenible econòmic i social per a la Tinença de Benifassà, basada en la conservació i l'ús racional d'estos recursos naturals i tenint en compte que l'actual paisatge forestal de la zona és, en bona part, el resultat de la intensa gestió forestal efectuada en esta durant segles.
3. Per al disseny i l'execució d'esta estratègia, la conselleria competent en medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre esta, els organismes de l'administració local de la zona i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això, conforme amb les competències i atribucions d'estes entitats locals i atenent als legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 3. Àmbit territorial
L'àmbit territorial del PORN de la Tinença de Benifassà comprén la totalitat del terme municipal de la Pobla de Benifassà, el qual inclou el terme de l'entitat local menor del Bellestar, com també part dels termes municipals de Vallibona, Rossell i Castell de Cabres. La delimitació d'este àmbit figura en l'annex gràfic d'esta normativa.
Article 4. Contingut del PORN
El contingut documental d'este pla s'ajusta a allò que estableix, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Efectes generals del PORN
Els efectes del PORN són els següents, de conformitat amb l'efecte establit amb caràcter general per a estos instruments d'ordenació per l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana:
a) Les determinacions d'este pla són, des del moment de l'entrada en vigor d'este, obligatòries i executives per a l'administració i els particulars, tenint caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i a la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Estes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes d'este pla són d'aplicació directa en tot l'àmbit territorial d'este.
c) En el seu àmbit territorial el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre estes matèries que s'aproven amb posterioritat a este PORN hauran d'adequar-se, per tant, a les determinacions d'este últim en el que calga. Esta adequació no s'exigirà per als instruments d'ordenació que, havent sigut tramitats en el seu dia d'acord amb les seues normatives sectorials amb els respectius requisits en matèria ambiental, estiguen vigents en el moment d'entrada en vigor del PORN.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'Espais Naturals Protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'atindran al marc normatiu i a les directrius establides per este últim.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions en l'àmbit territorial d'este pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 7. Autoritzacions i informes preceptius
1. Esta normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució de les quals requereix autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en medi ambient.
2. Per tant, este informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe del qual no estiga expressament requerit en esta normativa.
3. Els esmentats informe o autorització, que tindran caràcter vinculant, s'emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informe preceptiu de la conselleria competent en medi ambient, hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
. Identificació del sol·licitant.
. Descripció succinta de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'esta.
. Plànol o croquis de localització de l'activitat.
. Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència d'este pla és de vuit anys des del moment de l'entrada en vigor. Transcorregut este període haurà de revisar-se.
2. Una vegada conclosa la vigència del PORN les seues determinacions continuaran en vigor, en forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o modificació de les determinacions d'este pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per l'article 36 de la citada la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 9. Contingut i interpretació de la normativa
1. La normativa d'este pla està dividida en tres títols. El títol I el conformen estes disposicions generals sobre les quals es fonamenta l'ordenació de la Tinença de Benifassà. El títol II està dedicat a l'establiment de normes generals per a tot el seu àmbit. El títol III fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, atenent als criteris de valoració dels recursos ambientals que figuren en la memòria informativa del pla.
2. El pla de zonificació de l'àmbit territorial del PORN també té caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del pla.
3. La interpretació del PORN s'atindrà al resultat de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'esta normativa.
4. En cas de discrepància entre la normativa i els documents cartogràfics del pla, prevaldrà la primera amb caràcter general.
Article 10. Gestió del PORN
1. La gestió d'este pla correspon a la conselleria competent en medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions del mateix.
2. Atenent als objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'estes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l'execució i la gestió del pla, dels organismes de l'administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Esta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que estableix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que en el seu dia es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 11. Àmbits de protecció existents
La gestió dels següents àmbits de protecció s'efectuarà conforme a les seues normatives i reglamentacions específiques:
a) Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, en el seu àmbit territorial d'afecció a este pla.
b) Microreserves vegetals declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i disposicions que el desenrotllen. Refugi de caça denominat Estació Biològica del Mas del Peraire, declarat a l'empara de la legislació sobre caça per la Resolució de 14 d'agost de 1998, de la Direcció General per al Desenrotllament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de 6 d'octubre de 1998.
c) Forests d'utilitat pública declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el que estableix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 12. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es refereix l'article 7 d'estees normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim d'avaluació d'impactes ambientals establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre esta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 13. Distintiu Tinença de Benifassà
1. Es crearà el distintiu Tinença de Benifassà per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als servicis turístics i d'allotjament rural, i per als servicis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenrotllen en l'àmbit del PORN de la Tinença de Benifassà.
2. La conselleria competent en medi ambient podrà autoritzar l'ús i desenrotllar este distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies complementàries, als quals podran accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
3. Esta administració així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Amb este fi, hauran de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir estos productes i activitats.
Article 14. Àrea d'influència socioeconòmica
1. De conformitat amb l'article 21 de l'esmentada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara l'àrea d'influència socioeconòmica de la Tinença de Benifassà, l'àmbit territorial del qual comprén el conjunt de termes municipals afectats per este PORN.
2. En desenrotllament de les determinacions del PORN, l'àrea d'influència socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, la programació i l'execució de les actuacions tendents al foment i el desenrotllament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial de la Tinença de Benifassà.
TÍTOL II
Normes generals d'ordenació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre gestió de recursos
Secció 1a
Protecció dels recursos hídrics i
del domini públic hidràulic
Article 15. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
En l'àmbit de la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic, els objectius són els següents:
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental d'este i com bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenrotllament sostenible.
2. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la contaminació de les aigües subterrànies.
4. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
Article 16. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'este PORN es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial en la matèria, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que la desenrotllen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN, les aplicables a este contingudes en els plans hidrològics de les conques del Xúquer i de l'Ebre, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'estos, protegir la seua qualitat, economitzar-ne l'ús i racionalitzar els seus usos, atenent criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'estos en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Mentre l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran conforme al que disposen els articles 4 i 6 de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, i en els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini públic hidràulic.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres de restauració hidrologicoforestal degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient, està subjecta a informe favorable vinculant d'esta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre este organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic s'haurà de conservar la vegetació de ribera originària, i no es permetran les actuacions que provoquen el seu deteriorament o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb esta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient, requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en este àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en este requerirà la concessió prèvia o autorització de l'organisme de conca.
Article 18. Fonts i surgències d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent en medi ambient haurà d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
Article 19. Abocaments
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre residus, queda prohibit l'abocament o el depòsit incontrolat de residus sòlids de qualsevol naturalesa.
2. Els abocaments líquids en el domini públic hidràulic i en el subsòl, vénen regulats de manera general pel capítol II del títol V del Reial decret legislatiu 1/2001, com també pel Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenrotlla els títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.
3. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, d'acord amb les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'este pla.
4. La conselleria competent, així mateix, haurà fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
Secció 2a
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 20. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels sòls i dels recursos geològics
En l'àmbit de la protecció dels sòls i dels recursos geològics, els objectius són el següents:
1. Conservar i mantenir els sòls.
2. Preservar la diversitat geològica, evitant la pèrdua dels recursos geològics, en especial en els llocs d'interés geològic.
Article 21. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre estos usos permesos les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenrotllament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'estableix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 22. Pràctiques de conservació de sòls
1. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també manteniment de cultius llenyosos.
2. D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'esmentada conselleria competent vetlarà, actuant, si cal, amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de conservar-se o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993, fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat.
3. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplenament, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica hauran d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es realitzarà mitjançant repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
Article 23. Llocs d'interés geològic
1. Es defineixen com a llocs d'interés geològic a l'efecte de les normes d'este PORN, aquells llocs que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'espai natural protegit que es declare en una part de l'àmbit territorial d'este pla establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en este espai protegit. Això no obstant, la protecció oferida per este pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la seua destrucció, deteriorament o ocultació visual.
Secció 3a
Protecció de la flora i la fauna silvestres
Article 24. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres
En l'àmbit de la protecció de la flora i la fauna silvestres, els objectius són el següents:
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantenir els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. Tenint en compte l'efecte positiu global que els mètodes tradicionals d'aprofitament de la flora i la fauna han tingut històricament sobre les característiques ecològiques de la zona, mantenir i potenciar estos usos, adaptats a l'actual realitat social, econòmica, territorial, científica i tècnica, mitjançant l'aplicació, l'assaig i el desenrotllament dels mètodes i les tecnologies més avançades.
5. Conservar els valors geològics i paleontològics.
Article 25. Formacions vegetals i hàbitats naturals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'este PORN, totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat, incloses les arvenses i ruderals associades a les activitats agrícola i ramadera.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent els criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en este pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenrotllament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a estes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors ambientals de la Tinença de Benifassà.
3. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial d'este PORN, els hàbitats que a continuació s'allisten, identificats pels codis establits en l'annex I de la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, transposició a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre:
9340: Boscos de Quercus ilex.
9240: Rouredes de Quercus faginea.
5210: Formacions de ginebres.
5110: Formacions estables de Buxus sempervirens en pendents rocosos.
9530: Pinedes mediterrànies de pi negre (Pinus nigra).
4090: Bruguerars oromediterranis endèmics.
9560: Boscos mediterranis endèmics de Juniperus spp.
92A0: Boscos galeria de Salix alba i Populus alba.
5330: Matolls termomediterranis.
8210: Vessants i penya-segats calcaris amb vegetació rupícola.
8310: Coves.
3250: Rius mediterranis de cabal permanent amb Glaucium flavum.
6420: Prats mediterranis d'herbes altes i joncs (Molinio-Holoschoenion).
8130: Despreniments rocosos mediterranis occidentals.
6220: Zones subestèpiques de gramínies i anuals de Thero-brachypodietea.
6110: Prats calcaris càrstics o basòfils de l'Alysso-Sedion albi.
3140: Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica amb Chara spp.
6430: Megaforbies èutrofs.
7220: Brolladors petrificants amb formació de travertí (Cratoneurion)
6170: Prats alpins calcaris.
Així mateix, es consideren hàbitats d'interés natural del PORN, les formacions espontànies de pi blanc (Pinus sylvestris) incloses en distints hàbitats de muntanya.
4. La memòria informativa d'este PORN indica diverses localitzacions d'hàbitats relacionats en l'apartat anterior, en llista oberta sense caràcter d'inventari exhaustiu.
Article 26. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no podran ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la seua desaparició o alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'este pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, això últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, com també la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna. La regulació específica de la recol·lecció de bolets i altres fongs figura en l'article 61 d'estes normes.
Article 27. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les diferents fases d'evolució, afavorint el desenrotllament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per estes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Tenint en compte que la vegetació actual en l'àmbit d'este pla és, en gran manera, resultat de la gestió històrica dels usos tradicionals forestals i ramaders, estos usos, adaptats a la realitat actual conforme a allò que s'ha especificat en l'article 24.4 d'estes normes, es consideren elements essencials de la gestió integrada d'esta vegetació.
3. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN. Quan estes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s'haurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la, requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització de la conselleria competent en protecció d'espècies.
Article 28. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, es consideren arbres monumentals o singulars aquells exemplars que per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial. La conselleria competent en medi ambient realitzarà un inventari d'estos arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
2. Es prohibeix la tala o destrucció d'estos exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir el seu adequat desenrotllament.
Article 29. Espècies animals
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN les següents:
a) Invertebrats: Graellsia isabellae, Austropotamobius pallipes.
b) Vertebrats: Mauremis leprosa, Chondrostoma miegii, Rutilus arcasii, Barbastella barbastellus, Neophron percnopterus, Gyps fulvus, Circaetus gallicus, Aquila chrysaetos, Hieraaetus pennatus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Calandrella brachydactyla, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Oenanthe leucura, Sylvia undata i Pyrrhocorax pyrrhocorax.
2. Hauran de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció, i pel Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, i pel Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.
3. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, l'aprovació dels plans de recuperació, de conservació i d'acció previstos pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades que afecten l'àmbit d'este PORN, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'Espais Naturals Protegits.
4. La llista d'espècies indicada en l'anterior apartat 1 té caràcter obert i, en conseqüència, quedarà automàticament ampliada amb aquelles espècies faunístiques que puguen en el futur ser considerades objecte de protecció per les distintes normatives i directrius aplicables amb caràcter general en els àmbits autonòmic, estatal o comunitari europeu.
Article 30. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses, amb caràcter general, i significativament per a les espècies que estes normes defineixen com d'especial interés, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i la millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. S'incentivarà una gestió forestal, ramadera i agrícola que preveja pràctiques respectuoses amb la fauna.
Article 31. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'este pla, no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'esta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent en la matèria.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen comportar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 32. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La conselleria competent en medi ambient incentivarà, com a criteri general en la gestió de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i urbanística, l'adopció de mesures tendents al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i erms, evitant al mateix temps l'excessiva fragmentació d'estos diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals existents i de les actuacions permeses per este pla sobre construcció o adequació de vies, infraestructures i edificacions, lligades als usos forestals i agropecuaris o al servici de les poblacions.
Secció 4a
Protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic
del medi rural
Article 33. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural
En l'àmbit de la protecció del paisatge i del patrimoni etnogràfic del medi rural, els objectius són els següents:
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural de la Tinença de Benifassà com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en el marc de l'estratègia de desenrotllament sostenible que, desenrotllada mitjançant actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, estableix este PORN.
2. Fomentar les actuacions positives tendents a conservar, recrear, crear ex novo, si és el cas, i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 34. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'esta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb estos elements naturals en un sistema agrari, selvícola, ramader, forestal i urbà han configurat el paisatge de la Tinença de Benifassà tal com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús d'estos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En este concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com a privada, a què es refereix la secció 5a d'estes normes.
4. La interacció històrica entre home i naturalesa que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en este pla no preveu el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
5. L'ordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenrotllament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicologicoperceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'este pla, la conselleria competent en medi ambient tindrà un especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 35. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb este fi s'evitarà especialment la ubicació d'estos en llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen estos elements informatius. S'exclouen d'esta limitació els indicadors de caràcter institucional i els existents dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable.
3. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com a penyals, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que li aporten qualitat escènica.
Article 36. Característiques estètiques de les edificacions en sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l'edificació en esta categoria de sòl s'executarà dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura del mateix mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçada, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
Secció 5a
Protecció del patrimoni cultural
Article 37. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció del patrimoni cultural
En l'àmbit de la protecció del patrimoni cultural, el objectius són els següents:
Fomentar l'ús públic dels béns del patrimoni historicoartístic i arqueològic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que este ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
Article 38. Patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, en l'àmbit d'este PORN es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat.
2. La conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, amb la col·laboració de conselleria competent en medi ambient, redactarà i aprovarà un catàleg del patrimoni cultural de la Tinença de Benifassà. Fins a la seua aprovació, tindran consideració de elements culturals especialment protegits, els inclosos en els inventaris de patrimoni cultural valencià que elabore la conselleria competent en esta matèria, com també els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN.
3. Els elements culturals especialment protegits podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que estos no impliquen la pèrdua dels seus valors culturals i científics.
4. Tota modificació o actuació sobre un bé considerat un element cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, el qual serà vinculant a tots els efectes.
Secció 6a
Protecció dels camins ramaders
Article 39. Objectius sectorials en l'àmbit de la protecció dels camins ramaders
En l'àmbit de la protecció dels camins ramaders, els objectius són els següents:
1. Vetlar pel manteniment i recuperació dels camins ramaders com a espais d'ús públic.
2. Potenciar les seues funcions en la conservació i ús sostenible del medi natural.
Article 40. Criteris generals
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenrotllament sostenible expressats en el pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders, i disposicions que la desenrotllen, i a les directrius establides en este PORN.
3. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran declarar-se innecessàries, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
4. Tenint en compte el seu interés per motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i de la naturalesa, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar la Tinença de Benifassà amb altres espais naturals protegits, es declaren d'interés natural en l'àmbit del PORN, i també s'hauran d'incloure en el Catàleg de Camins Ramaders d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, previst en l'esmentat article 17 de la Llei 11/1994, els assagadors i senderes inclosos en l'àmbit del PORN.
5. La conselleria competent en medi ambient promourà les mesures i actuacions necessàries per a la recuperació de les condicions adequades d'ús d'aquells camins ramaders deteriorats, ocupat s o inservibles per a l'ús públic.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'usos,
activitats i infraestructures
Secció 1a
Agricultura i ramaderia
Article 41. Objectius sectorials en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia
En l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia, els objectius són els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes per la seua rendibilitat econòmica i pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb este últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb este criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 42. Definició
Es consideren activitats agrícoles o ramaderes, respectivament, les relacionades amb el cultiu de la terra i amb la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domèstiques o cinegètiques.
Article 43. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. A l'efecte d'este pla s'entenen com a terrenys forestals els així definits per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de i Financera i d'Organització de la Generalitat. De conformitat amb esta definició, s'exceptuen de la prohibició general establida per l'apartat 2 d'este article i, per tant, són susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonats que, després del cessament recent o antic del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies. La posada en cultiu d'estos terrenys abandonats estarà subjecta als requisits establits per les legislacions sectorials aplicables en matèria forestal, agrícola i d'ordenació del territori.
4. L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
Article 44. Conservació dels terrenys cultivats
En relació amb els terrenys agrícoles situats en àmbit forestal i, en particular, per a aquells que el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals considere que actuen com a àrea tallafocs, la conselleria competent habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment, pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals.
Article 45. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 46. Règim general de la ramaderia extensiva
1. L'activitat ramadera extensiva es considera protegida pel PORN, en tant que forma part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la gestió integrada de la vegetació forestal. En atenció a estes circumstàncies, la conselleria competent en medi ambient fomentarà l'aplicació d'incentius econòmics a esta activitat, per part de la conselleria competent en matèria ramadera.
2. Amb caràcter general, l'activitat ramadera està regulada per la seua normativa sectorial específica, per les determinacions sobre esta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
3. L'aprofitament ramader només podrà autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració i el desenrotllament normal de la coberta vegetal, tant espontània com resultant de repoblació, estiga assegurada.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En este cas, la conselleria competent en medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. La conselleria competent en medi ambient, en terrenys públics de la Generalitat, podrà limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries i ambientals així ho aconsellen. En el cas que estes mesures ocasionen perjudicis econòmics als ramaders, l'esmentada conselleria habilitarà mesures pal·liatives per a compensar estos perjudicis.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establides en el Pla General d'Ordenació Forestal per al maneig de la ramaderia.
7. La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars de les explotacions ramaderes i dels terrenys de pastos, podrà, en cas necessari per a una correcta gestió de l'activitat ramadera i de les formacions vegetals, establir consensuadament les mesures i vies d'ordenació i gestió oportuns perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN. Sense perjudici d'allò que estableix el Pla forestal per a esta activitat el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic dels pastos
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral
d) L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge, tindrà en compte les premisses següents:
d.1) La classe de bestiar no ha de comportar un perill per a la persistència i normal desenrotllament de la vegetació pròpia de la zona.
d.2) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i este no ha de prolongar-se més enllà del que és necessari perquè el ramat consumisca la producció estacional de pastos.
d.3) En calcular la càrrega ramadera s'haurà de tenir en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
d.4) La càrrega ramadera pasturant atendrà, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, com també a l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
Article 47. Edificacions i instal·lacions relacionades amb la ramaderia extensiva
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat ramadera extensiva es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 48. Ramaderia intensiva
1. La implantació de noves granges dedicades a la cria d'espècies animals podrà realitzar-se en les àrees que els respectius planejaments urbanístiques municipals puguen dedicar a esta finalitat, atenent als requisits establits per la normativa aplicable en matèria de règim urbanístic, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, residus sòlids, abocaments al medi hídric i al subsòl i si és el cas, depenent de les característiques de les instal·lacions, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.
2. No podran instal·lar-se noves granges en les categories d'ordenació establides per les normes particulars d'este pla següents: zona de protecció i àrea de protecció ecològica (APE)
3. Les granges existents en el moment de l'entrada en vigor este pla podran continuar mantenint la seua activitat, sense perjudici de les determinacions sobre estes que establisquen els respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 49. Apicultura
En l'àmbit del PORN la pràctica de l'apicultura es realitzarà d'acord amb les normatives sectorials aplicables.
Secció 2a
Activitat forestal
Article 50. Objectius sectorials en l'àmbit de l'activitat forestal
1. Els objectius del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general per al territori de la Comunitat Valenciana, per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell. Estos objectius són els següents:
1.1. La protecció, millora i conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural:
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir la seua recuperació i mantenir les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com a etapes de desenrotllament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'este objectiu on siga possible
c) Mantenir, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
1.2. La planificació de les forests:
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per al seu aprofitament sostenible
b) Crear en les zones forestals de menor risc de degradació espais d'esplai i gaudi del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i defensa contra els incendis forestals
1.3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals:
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la forest, adaptant-se les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'estos terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i experimentació ambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i servicis que produeixen els espais forestals.
1.4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i gestió de la forest amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, la millora i l'ampliació dels recursos forestals, interessant-los en els seus rendiments econòmics mitjançant la promoció d'ocupació i l'obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenrotllen amb este fi.
2. En el marc d'estos objectius, un objectiu específic del PORN és l'establiment i desenrotllament d'un programa continuat de col·laboració i suport mutu entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars privats de terrenys forestals.
Article 51. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'este pla, es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, en desenrotllament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 52. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'atindrà, en la seua planificació, execució i desenrotllament, als principis fonamentals establits al respecte pel vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Estos principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i ús dels boscos i les forests de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, reconeixement del paper de les forests i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenrotllament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en totes les seues vessants, contemplant conjuntament l'administració i gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una eina de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenrotllades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. Les activitats forestals es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la comarca i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
3. En l'àmbit del PORN, el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, desenrotllada per l'esmentat Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
4. La conselleria competent en medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
5. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal, s'orientarà a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les forests, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
6. Les forests, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada i es preveu conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
7. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 53. Ordenació dels recursos forestals
1. La conselleria competent en medi ambient redactarà i tramitarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla forestal de la Tinença de Benifassà. Este últim concretarà, per a l'àmbit territorial d'este PORN, les determinacions del Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna o coordinada. Per a cada una d'estes àrees s'establiran determinacions necessàries per a optimitzar la seua conservació i ús sostenible, incloent criteris específics per a la prevenció i lluita contra els incendis.
2. L'esmentada conselleria incentivarà la redacció i desenrotllament de plans tècnics de gestió i millora forestal en finques de titularitat privada, promoguts pels propietaris i aprovats per la mateixa conselleria. Estos plans tècnics s'atindran a les directrius del Pla Forestal de la Tinença de Benifassà i, com a mínim, hauran de preveure l'inventari de recursos forestals, memòria descriptiva de les actuacions i programació d'estes, plànols de la finca o unitat d'execució, pressupost detallat d'actuacions previstes i altres disposicions necessàries.
Article 54. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent en medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, als quals prestarà el seu suport tècnic, logístic, administratiu i econòmic, establint el programa d'actuacions d'este PORN previsions específiques amb esta finalitat.
2. En el marc del Pla forestal de la Tinença de Benifassà a què es refereix l'article 53.1 d'estes normes, l'esmentada col·laboració tindrà com a objectiu genèric afavorir i millorar, en l'àmbit territorial del PORN, l'exercici de l'activitat forestal basada en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals objecte d'esta, procurant a més la seua realització de manera coordinada amb la gestió de l'espai natural protegit que es constituïsca en una part de l'àmbit territorial d'este pla. Per a això s'establirà l'oportú mecanisme de col·laboració, de comú acord entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars dels terrenys forestals.
3. Com a finalitats específiques de esta col·laboració s'estableixen les següents, en relació oberta:
a) Millora i racionalització de l'activitat forestal.
b) Coordinació d'esta activitat amb la gestió de l'espai protegit.
c) Millora i adequació d'accessos als terrenys forestals.
d) Prevenció d'incendis mitjançant la gestió coordinada de les restes derivades de treballs forestals.
e) Elaboració i execució dels plans tècnics de gestió i millora forestal a què es refereix l'article 53.2 d'estes normes.
f) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
g) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
h) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
i) Suport econòmic a activitats de gestió dels recursos forestals privats, en el marc del programa d'actuacions d'este pla.
j) Suport material a estes activitats, amb els mitjans materials i humans propis de la conselleria competent en medi ambient.
k) Suport administratiu als esmentats titulars de terrenys, en tot el que es refereix a autoritzacions, informes, tramitacions administratives i participació en els òrgans o entitats col·legiades que es constituïsquen en relació amb els objectius del PORN.
l) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se de comú acord entre ambdues parts.
Article 55. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, caldrà ajustar-se a allò que s'ha disposat per la normativa vigent en la matèria. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent en medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'estos productes.
Article 56. Canvi de l'ús forestal
El canvi d'ús forestal del sòl, entenent-se per terreny forestal aquell així definit en el vigent Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en medi ambient, de conformitat amb el que estableix la legislació forestal.
Article 57. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal, mitjançant la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecte la implantació i regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals despoblades d'arbres existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions arborades.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arborades existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 58. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i lluita contra els incendis forestals. En relació amb això la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la Tinença de Benifassà. Este pla haurà de preveure, entre altres, els següents aspectes preferents:
. L'ordenació d'usos per a la prevenció de causes.
. La conciliació d'interessos i la conscienciació de la població.
. La creació i millora d'infraestructures per a la prevenció i extinció d'incendis i, en especial, la creació d'una xarxa d'àrees de discontinuïtat mitjançant tècniques de silvicultura preventiva i recuperació d'usos tradicionals.
Article 59. Edificacions i instal·lacions d'ús forestal
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal es realitzarà conforme als requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o altres normatives sectorials aplicables.
Article 60. Trànsit de persones i ús públic en terrenys forestals
1. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a estos amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només podran realitzar-se amb el consentiment previ exprés o tàcit dels titulars de les finques, excepte aquelles servituds de pas legalment establides.
2. La conselleria competent en medi ambient promourà l'habilitació i adequada dotació de determinats espais de les forests públiques per al desenrotllament d'activitats recreatives, educatives i culturals, compatibles amb la conservació d'estes.
Article 61. Recollida de bolets i altres fongs
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, com també per l'Ordre d'11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la trufa al territori de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars de les explotacions forestals amb presència de bolets utilitzables, promourà la regulació específica d'este aprofitament mitjançant els mecanismes previstos en la legislació aplicable.
3. Esta conselleria, així mateix, vetlarà perquè l'exercici d'esta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats, es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns construïts existents en estos terrenys.
Secció 3a
Caça i pesca
Article 62. Objectius sectorials en l'àmbit de la caça i la pesca
En l'àmbit de la caça i la pesca, els objectius són els següents:
1. Assegurar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics i piscícoles.
2. Assegurar el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals.
3. Contribuir a la pervivència de les activitats cinegètiques i piscícoles pel seu potencial econòmic, com també pels beneficis socials que presta als titulars dels terrenys inclosos en els vedats i a altres sectors de la població local.
Article 63. Regulació general de les activitats cinegètica i piscícola
1. L'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PORN, estan regulades per les respectives normatives sectorials, com també per les disposicions que, en desenrotllament d'estes, emeta la conselleria competent en estes matèries.
2. Els vedats de caça es regularan i gestionaran conforme als corresponents plans tècnics. Estos plans, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, hauran de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, a partir de taxes d'aprofitament adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides amb caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenrotllarà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenrotllament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals.
5. En l'àmbit de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, creada per la Llei 37/1966, de 31 de maig, sobre creació de reserves nacionals de caça, la pràctica cinegètica es desenrotllarà d'acord amb la seua normativa específica.
6. De conformitat amb l'article 5 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi queda restringida la caça durant un període mínim d'una temporada. El període màxim de restricció serà determinat, per a cada zona incendiada en particular, per la conselleria competent en medi ambient, després de la consulta prèvia a les associacions de caçadors afectades. També de conformitat amb l'esmentat article 5 del Decret 6/2004, amb caràcter extraordinari i degudament motivat per a evitar perjudicis als hàbitats, la fauna i la flora, esta conselleria podrà autoritzar la caça dins de l'esmentat període de restricció quan la regeneració natural de la vegetació en l'àmbit incendiat així ho permeta.
7. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de la conselleria competent en caça.
8. La conselleria competent en caça, atesa l'elevada importància com a recurs cinegètic i econòmic de les poblacions de cabra salvatge, elaborarà un protocol de vigilància sanitària que permeta tant evitar l'entrada de sarna sarcòptica o altres malalties, com prendre amb promptitud les mesures necessàries en cas de detecció d'animals malalts. Tot brot d'epizoòtia detectada en la cabanya cinegètica ha de ser d'obligada declaració als organismes competents en matèria de sanitat animal.
9. La conselleria competent en caça, en col·laboració amb les associacions locals de caçadors, incentivarà l'execució d'actuacions destinades a la millora de l'activitat cinegètica, com ara instal·lació i la millora d'abeuradors i altres instal·lacions cinegètiques, vacunacions, sembres de suport a la fauna, reparació de camins i altres.
10. El programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN a què es refereix l'article 69 d'estes normes, haurà de contenir disposicions i mesures específiques per a assegurar que les activitats recreatives o didàctiques en relació amb l'ús públic del medi natural, no influïsquen negativament sobre la vida de la fauna ni sobre l'exercici ordinari de l'activitat cinegètica.
Secció 4a
Activitats extractives mineres
Article 64. Objectius sectorials en l'àmbit d'activitats extractives mineres
En l'àmbit d'activitats extractives mineres, els objectius són els següents:
Regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a la seua adequada explotació, evitant i minimitzant els impactes que puguen produir sobre el medi ambient i sobre el paisatge.
Article 65. Activitats extractives i mineres
Queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions d'explotacions extractives mineres en l'àmbit del PORN.
Secció 5a
Activitats industrials i comercials
Article 66. Objectius sectorials en l'àmbit d'activitats industrials i comercials
En l'àmbit d'activitats industrials i comercials, els objectius són els següents:
1. Fomentar l'establiment o reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, transformació, posada en valor o comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal, com també les activitats del sector servicis vinculades a l'ús públic del medi.
2. Regular l'activitat industrial per a evitar o minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 67. Criteris generals sobre les activitats industrials i comercials
1. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial i comercial hauran d'atendre especialment a la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenrotllament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona en funció de l'ús sostenible i la conservació dels recursos naturals de la Tinença de Benifassà i el seu àmbit d'influència socioeconòmica.
2. La implantació de noves activitats industrials i comercials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals, els quals atendran a les determinacions de les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, ordenació del territori, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, protecció de l'ambient atmosfèric, abocaments al medi hídric o al subsòl i, si és el cas, avaluació d'impacte ambiental.
3. No podran instal·lar-se noves activitats industrials i comercials en les següents categories d'ordenació establides per les normes particulars d'este pla: zona de protecció i àrea de protecció ecològica (APE).
Secció 6a
Ús públic del medi. Activitats turístiques,
educatives i recreatives
Article 68. Objectius sectorials en l'àmbit de l'ús públic
En l'àmbit de l'ús públic, els objectius són els següents:
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials a desenrotllar, com a part fonamental de l'estratègia de desenrotllament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantenir i difundir una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 69. Ordenació de l'ús públic
La conselleria competent en medi ambient elaborarà un programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN. Este programa s'executarà mitjançant actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i haurà de preveure, almenys, els aspectes següents:
. Anàlisi i tipificació de la demanda.
. Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
. Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
. Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
. Localització de les instal·lacions i equipaments.
. Proposada d'elements senyalitzadors homogenis.
. Directrius per a l'elaboració dels projectes.
. Programació de les actuacions previstes.
. Cost econòmic d'aplicació.
. Formules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
. Regulació de l'ús públic atenent a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
. Directrius i normes de prevenció d'incendis forestals.
Article 70. Normes específiques d'ús públic
1. La localització i equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable haurà de comptar amb informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de les preceptives autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, excepte les que es desenrotllen en carreteres asfaltades pertanyents a les xarxes autonòmica o local, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en medi ambient.
4. En la zona de protecció (ZP) del PORN no es permet la realització de competicions esportives de vehicles, amb motor o sense, en qualsevol tipus de camí, asfaltat o no. En esta zona, a més, no es permeten les excursions organitzades de vehicles amb motor quan el nombre de vehicles participants siga superior a deu.
Article 71. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques, educatives i recreatives
1. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable per a l'ús turístic, educatiu, esportiu o recreatiu, es considerarà preferible davant de l'alternativa d'edificació de nova planta amb esta finalitat.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai, incloent les edificacions destinades a allotjament i restauració, queden subjectes, amb caràcter general, a les determinacions següents:
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a estes activitats requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, sense perjudici de les pertinents autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
b) Les zones d'acampada i àrees recreatives hauran d'atenir-se al que disposa el capítol III del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenrotlla el Decret 233/1994 i es creen les zones d'acampada autoritzada de caràcter educatiu o social.
c) En terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, i poden suprimir-se els existents en el moment de l'aprovació d'este PORN si es consideren d'alt risc d'incendi a criteri de l'administració forestal.
Secció 7a
Activitats d'investigació
Article 72. Objectius sectorials en l'àmbit de les activitats d'investigació
En l'àmbit de les activitats d'investigació, els objectius són els següents:
1. Determinar la composició, estructura, funcionament i dinàmica dels sistemes naturals més rellevants de la Tinença de Benifassà des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els propis investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats de la Tinença de Benifassà.
Article 73. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme, requerirà l'autorització de la conselleria competent en medi ambient.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús científic serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per al mateix tipus d'usos.
4. Les construccions i instal·lacions vinculades a les activitats d'investigació guardaran una relació de dependència i proporció adequades a les activitats científiques que es realitzen on hagen d'instal·lar-se.
Secció 8a
Activitat urbanística i edificació
Article 74. Objectius sectorials en l'àmbit de les activitats urbanístiques i d'edificació
En l'àmbit de les activitats urbanístiques i d'edificació, els objectius són els següents:
1. Integrar les respectives planificacions urbanístiques municipals amb els objectius de conservació i desenrotllament sostenible d'este pla.
2. Aconseguir, en l'edificació i en l'estructura urbanística, un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també les necessitats de qualitat de vida dels habitants.
Article 75. Règim general de l'activitat urbanística
1. Els planejaments urbanístics que s'aproven amb posterioritat a l'entrada en vigor d'este pla, o bé es modifiquen afectant territorialment el mateix, hauran d'incorporar les determinacions del PORN que afecten l'activitat urbanística, l'edificació i la qualitat ambiental i paisatgística.
2. La possible classificació de nou sòl urbà o urbanitzable es realitzarà conforme als requisits i procediments establits per la normativa urbanística vigent. Esta possible classificació haurà de justificar-se atenent a les necessitats dels distints nuclis de població en matèria d'edificació residencial, infraestructures, equipaments, servicis i activitats econòmiques i socials.
3. Excepte excepcions per causa justificada, els possibles nous sòls urbans o urbanitzable hauran de localitzar-se en l'entorn dels nuclis de població o d'activitat terciària existents. En cap cas serà possible la reclassificació urbanística dels sòls no urbanitzable inclosos en les següents categories d'ordenació: zona de protecció (ZP) i àrea de protecció ecològica (APE)
Article 76. Règim general de l'edificació
1. Amb caràcter general, la construcció, rehabilitació i reforma d'edificacions en el medi rural, fora dels sòls urbans o urbanitzable, es realitzarà conforme als requisits i procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, com també atenent a les determinacions aplicables d'estes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) L'exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica, d'investigació, d'ús públic i de dotació d'infraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, l'adaptació, reconstrucció o remodelació de les edificacions existents enfront de l'alternativa d'edificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l'exercici de qualsevol tipus d'activitat residencial, social o econòmica en el sòl no urbanitzable, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d'edificis, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l'activitat en el lloc concret on s'ubique esta.
4. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis que afecten l'exterior d'estos, hauran de complir els requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl no urbanitzable següents:
a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'este mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçada, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions tradicionals de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Haurà d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
5. Les determinacions de l'anterior apartat 4, d'aplicació en el sòl no urbanitzable, tenen el caràcter de recomanació i criteri orientatiu per a l'edificació en el sòl urbà i urbanitzable.
6. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, demolició o alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que comporten la seua millora, restauració i conservació.
Secció 9a
Infraestructures
Article 77. Objectius sectorials en l'àmbit de les infraestructures
En l'àmbit de les infraestructures, els objectius són els següents:
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats de la població local i dels visitants, atenent als barems quantitatius i de qualitat exigibles en la Unió Europea actualment.
2. Integrar estes dotacions amb els objectius d'este pla sobre desenrotllament sostenible en funció de la conservació de la qualitat del medi ambient i el paisatge.
Article 78. Règim d'avaluació ambiental de les actuacions sobre infraestructures
La normativa vigent sobre avaluació d'impacte ambiental, d'àmbit estatal i autonòmic, estableix els casos en què la construcció de noves infraestructures amb qualsevol finalitat, com també la remodelació de les existents, estan sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental. Este règim general és el vigent en l'àmbit territorial del PORN.
Article 79. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o remodelació d'infraestructures que, pel seu abast o característiques, estiguen subjectes al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental, requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
2. A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària autonòmica o local té la consideració de .corredor de localització d'infraestructures. en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap estos corredors. En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus hauran de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'estes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 80. Xarxa viària
1. Conforme al que estableix l'apartat 3 de l'article 35 d'estes normes, les obres de construcció, millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries preveuran mesures per a la seua integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, i així mateix hauran de preveure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal mitjançant espècies autòctones adequades per a la fixació de talussos i control dels processos erosius.
2. No estan subjectes a autorització o informe vinculant de la conselleria competent en medi ambient la construcció o remodelació d'infraestructures viàries que no estiguen sotmeses al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental en matèria de conservació i millora del medi i gestió ordinària dels recursos forestals, agrícoles, ramaders o cinegètics. Estes actuacions, això no obstant, hauran de disposar de l'assessorament d'esta administració per a assegurar la seua integració amb els objectius del PORN. Este informe vinculant serà requerit, això no obstant, per a actuacions sobre infraestructures viàries no relacionades amb les finalitats indicades.
Article 81. Abastiment d'aigua
La construcció o remodelació d'infraestructures de captació, emmagatzemament o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'estes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
Article 82. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'organismes competents en les administracions autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals per als nuclis de població i per a l'edificació aïllada en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals, per als nuclis de població i per a l'edificació en el sòl no urbanitzable, són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl.
Article 83. Residus sòlids
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus sòlids conforme al que estableix la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria.
2. D'acord amb esta normativa sectorial, no es permet l'abocament, emmagatzemament, manipulació o transport incontrolats de residus sòlids de cap naturalesa. L'esmentada conselleria competent promourà les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments sòlids.
Article 84. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, quan corresponga.
2. En particular, requeriran este informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o reparació ordinària d'estos.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l'àmbit del PORN hauran de ser de provada seguretat.
4. S'entendrà per línies de provada seguretat, aquelles que compleixen els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 m amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència (112) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la posterior gestió.
d) No permetre reenganxaments automàtics quan la línia haja sigut desconnectada per una falta potencialment perillosa per al medi forestal.
e) El compliment d'estes característiques que asseguren una protecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció compleix les característiques exposades.
5. La conselleria competent en medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i servicis destinats a l'ús públic.
6. Es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits en l'àmbit territorial del PORN.
7. Es promourà que les noves línies elèctriques i telefònics en l'àmbit del PORN es construïsquen preferiblement subterranis i, en tot cas, vinguen recolzats en el traçat de vies de comunicació existents, evitant en la mesura que es puga l'afecció a terrenys de forestals o cultiu.
Article 85. Telecomunicacions
1. La conselleria competent en medi ambient impulsarà davant dels organismes competents la progressiva correcció dels dèficits en cobertura de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.
2. La instal·lació d'antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de l'esmentada conselleria competent, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
Article 86. Accés d'helicòpters
1. La conselleria competent en medi ambient impulsarà la dotació de mitjans per a l'accés d'helicòpters a l'àmbit territorial del PORN, en especial amb finalitats de prevenció i lluita contra incendis, atenció sanitària i protecció civil.
2. Les necessitats en helipistes per a estes finalitats seran establides pels organismes sectorials que corresponguen. La construcció d'estes en l'àmbit del sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria competent.
Article 87. Preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits
La construcció de preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits de rius i barrancs, amb finalitat de correcció hidrologicoforestal o de gestió del recurs hídric, està sotmesa als requisits, procediments i autoritzacions sectorials establits per les normatives sectorials en matèria forestal i d'aigües, com també al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga. Les actuacions promogudes o autoritzades per organismes aliens a la conselleria competent en medi ambient, requeriran informe favorable d'esta última.
TÍTOL III
Normes particulars
Regulació DE les zones d'ordenació deL PORN
CAPÍTOL I
Zonificació del PORN
Article 88. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'estableix una zonificació del sòl definida per les categories d'ordenació següents:
a) Zona de protecció (ZP).
b) Zona d'influència (ZI), amb les següents subzones:
b.1) Àrea de protecció ecològica (APE)
b.2) Àrea de protecció paisatgística (APP)
b.3) Àrees edificades (AE)
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II
ZONA DE PROTECCIÓ (ZP)
Article 89. Caracterització de la zona de protecció (ZP)
1. Constitueixen la zona de protecció (ZP) d'este pla els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les següents característiques:
a) Presència de molt rellevants, i fins i tot excepcionals, valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, que constitueixen ecosistemes amb una funció ambiental de destacada importància. S'inclouen en esta categoria:
a.1) Determinats alzinars, rouredes, salzedes riberenques, pinedes negrals, penyals, pedregars calcaris i herbassars, entre altres hàbitats d'especial interés.
a.2) Zones de cria d'espècies de fauna sensibles a la presència humana.
a.3) Àrees d'especial importància per a espècies de flora i fauna rares, endèmiques o amenaçades, incloent les microreserves de flora declarades.
b) La titularitat de les finques és la següent:
b.1) Terrenys de titularitat pública de la Generalitat.
b.2) Domini públic hidràulic, de titularitat estatal.
b.3) Terrenys de propietat municipal o privada els titulars del qual han manifestat voluntàriament la seua conformitat amb la inclusió d'estos en esta categoria d'ordenació.
2. Esta zona, així mateix, mostra en alguns sectors importants valors culturals i històrics, entre els que destaquen els relacionats amb el Monestir de Santa Maria de Benifassà.
3. Pels rellevants valors ambientals i culturals dels terrenys inclosos en esta categoria d'ordenació, com també per les possibilitats gestores que ofereixen per a la consecució dels objectius del PORN, este pla proposa la tramitació i declaració d'un parc natural en este àmbit territorial, conforme al que estableix la Llei 11/1994, de 27 de setembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
4. La delimitació definitiva del Parc Natural serà establida pel corresponent decret de declaració d'este.
Article 90. Objectius de l'ordenació en la zona de protecció (ZP)
Els objectius de l'ordenació en la zona de protecció (ZP) són els següents:
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, en les zones on es realitza este ús.
Article 91. Règim d'usos en la zona de protecció (ZP)
1. Criteris generals:
a) Es consideren permesos tots els usos del sòl i dels recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'este pla, o bé que puguen autoritzar-se en el futur per la conselleria competent en medi ambient. En particular, les activitats forestal, ramadera i cinegètica (caça major i menor), continuaran exercint-se conforme a les seues respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PORN que siguen aplicables.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Esta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació, investigació i interpretació de la naturalesa.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i ús públic es realitzaran en forma compatible amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats.
f) No es consideren compatibles les actuacions que puguen comportar una transformació o modificació substancials del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Usos permesos:
Tots els usos en relació amb els criteris indicats en l'anterior apartat 1 i que no estiguen expressament prohibits o condicionats per les normes generals del PORN per a esta categoria d'ordenació.
3. Usos prohibits i condicionats:
a) Amb caràcter general, es prohibeixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'anterior apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
b) En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de la zona de protecció (ZP)
c) En els terrenys inclosos en el refugi de caça denominat Estació Biològica del Mas del Peraire, declarat per la Resolució de 14 d'agost de 1998, de la Direcció General per al Desenrotllament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient, queden específicament prohibides les activitats d'ús públic, com també l'accés de persones i vehicles no relacionats amb la propietat, amb les activitats científiques autoritzades o amb l'activitat gestora de la conselleria competent en medi ambient.
4. Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Tinença de Benifassà:
La conselleria competent en medi ambient elaborarà i tramitarà un pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, els objectius, del qual, abast, efectes, contingut i tramitació seran, dins del marc normatiu i d'ordenació d'este PORN, els establits, amb caràcter general per a este instrument d'ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
ZONA D'INFLUÈNCIA (ZI)
Article 92. Caracterització de la zona d'influència (ZI)
1. Constitueixen la zona d'influència (ZI), amb les subzones enumerades en l'article 98.1.b) d'estes normes, els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
a) Presència de rellevants o, en alguns casos, molt rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics.
b) Titularitat privada dels terrenys com a cas general.
2. Esta zona, així mateix, inclou els nuclis de població i d'activitat terciària i d'ús públic i inclosos en el PORN, com també algunes àrees infraestructurals com l'embassament d'Ulldecona i bona part de la xarxa viària principal.
Article 93. Objectius en l'ordenació de la zona d'influència (ZI)
Els objectius en l'ordenació de la zona d'influència (ZI) són els següents:
1. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, de comú acord entre la conselleria competent en medi ambient, els organismes de l'administració local i els titulars dels terrenys i els recursos.
2. Conservació, regeneració i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic d'interés, com també dels processos ecològics essencials, en forma compatible amb els usos existents.
3. Foment de l'ús públic ordenat del medi i, en particular, del gaudi, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals de la zona. En forma compatible amb la conservació dels valors ambientals, el normal exercici de les activitats de gestió dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, i els legítims drets dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
4. Atendre les necessitats dels municipis en matèria urbanística, d'infraestructures i de servicis.
Article 94. Règim d'usos en l'ordenació de la zona d'influència (ZI)
1. Criteris generals:
a) El règim d'usos està condicionat a la consecució dels objectius enumerats en l'article 93 d'estes normes. En conseqüència, amb caràcter general, es consideren permesos els usos i les activitats que afavorisquen o no impedisquen la consecució d'estos objectius, mentre estan prohibits o condicionats aquells usos i activitats que impedisquen o dificulten este resultat.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals en esta categoria d'ordenació.
2. Criteris específics:
a) Àrea de protecció ecològica (APE):
a.1) Esta subzona inclou els valors ambientals, paisatgístics i geomorfològics, com també els usos forestals, ramaders i cinegètics, més rellevants de la zona d'influència (ZI)
a.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació d'estos valors en forma compatible amb el manteniment i desenrotllament dels usos existents. En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció ecològica (APE). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com a prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt.
b) Àrea de protecció paisatgística (APP):
b.1) Inclou els entorns paisatgístics immediats dels nuclis de població i la major part de les zones cultivades actualment o en el seu dia, la majoria d'estes en distint grau d'abandó, intercalades habitualment amb sectors forestals. La subzona, així mateix, mostra en molts sectors importants valors culturals derivats de les construccions i paisatges rurals tradicionals.
b.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la zona, en forma compatible amb el manteniment i exercici de l'activitat existent de tipus agrícola, ramader, forestal, cinegètic i d'ús públic.
b.3) En particular, la subzona és especialment apta per a atendre a les necessitats dels municipis en matèria d'activitat urbanística, usos terciaris, infraestructures, servicis i equipaments.
b.4) Queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'este pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció paisatgística (APP). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com prohibits o condicionats per a esta subzona d'ordenació, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt.
c) Àrees edificades (AE):
c.1) Inclou els distints nuclis de població i d'activitat terciària inclosos en l'àmbit territorial del PORN.
c.2) El règim d'usos en esta subzona és l'establit per les normatives sectorials aplicables i, en particular, per la legislació urbanística i els respectius planejaments urbanístics municipals, amb les condicions específiques que per a esta subzona, o bé per a la zona d'influència (ZI) en el seu conjunt, estableixen les normes generals del PORN.

AL.LEGACIONS PRESENTADES PEL COL·LECTIU AVINSILONA AL PLA D'ORDENACIÓ DE RECURSOS NATURALS DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ (D.O.G.V. 12 maig de 2005)

L'associació cultural Col·lectiu Avinsilona amb nombre d'inscripció en el registre d'associacions de la Generalitat Valenciana, secció 1r, núm. 3800, registre d'eixida al PROP 15346/5 i domicili en C/ Travessera del Forn ,núm.49 de Vallibona (Castelló) ,codi postal 12315.

 EXPOSA 

    Que ha tingut coneixement de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 12 de maig del 2005 de la resolució del director general de Planificació i ordenació territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es sotmet a informació publica el Pla d'Ordenació dels recursos naturals de la Tinença de Benifassà. També es rep notificació escrita del director general de Planificació i ordenació Territorial en la qual s'insta al nostre Col·lectiu a presentar les al·legacions i observacions que considere oportunes al citat Pla.

    El Col·lectiu Avinsilona de Vallibona (Els Ports) considera convenient presentar les següents observacions i al·legacions al Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de La Tinença de Benifassà:

     El nucli urbà de Vallibona constituïx un dels nuclis rurals millor conservats de la Comunitat Valenciana. La integració del conjunt d'edificacions en l'entorn i l'escassa presència ,fins ara, d'edificacions discordants fan de Vallibona un conjunt arquitectònic i paisatgístic d'un gran valor. Considerem que la presència de noves construccions en l'entorn del nucli urbà trencaria l'harmonia del conjunt i produiria entre altres un impacte visual irreversible.

    D'altra banda, en la recent declaració de l'església parroquial de Vallibona com Bé d'Interés Cultual, Butlletí Oficial de l'Estat núm. 41 de 14 de febrer del 2005, es destaca el gran valor cultural i paisatgístic de l'entorn de l'església. La construcció de noves edificacions distorsionaria eixe conjunt afectant directament l'església parroquial objecte de la declaració com Bé d'Interés Cultural.

    El municipi de Vallibona presenta enormes deficiències quant a infraestructures urbanes. El sistema de clavegueram construït en 1972 presenta fugues, obstruccions,etc el que comporta problemes de males olors i inundacions per aigües fecals en algunes vivendes. Tampoc es compta amb cap tipus de sistema per a la depuració de les aigües fecals. Estes aigües s'aboquen directament al llit del riu Cervol, la qual cosa produïx a part d'importants molèsties a la població local: males olors, mosquits, etc ; la contaminació de les aigües tant superficials com freàtiques.

    El sistema de conducció d'aigua potable presenta enormes deficiències: canonades antigues d'uralita (material prohibit per a la distribució d'aigües per a consum humà), fugues, etc.

    Bona part dels carrers del nucli urbà de Vallibona presenta un paviment molt deteriorada. La il·luminació publica és molt deficient, funcionant inclús la instalicio a 125 W.

    Totes aquetes circunstancies desaconsellen la contruccio de noves vivendes que vindrien a augmentar tots estos problemes.

    Considerem que el programa econòmic i financer del PORN deuria considerar tots estos problemes i carències com prioritaris i urgents dotant-los d'una major inversió econòmica, en compte de propiciar la creació de nou sòl urbà.

    Per tant, considerem prioritari i urgent la millora global de totes les infraestructures i servicis del nucli urbà de Vallibona: renovació del sistema de clavegueram i conducció d'aigua potable, depuració d'aigües fecals, millora de la il·luminació publica, millora i embelliment del pavimient i mobiliari urbà en la majoria de carrers del nucli urbà.

    El programa econòmic i financer del PORN hauria d'incloure majors inversions a millorar les condicions de vida dels habitants de Vallibona a través de la millora de les infraestructures i servicis urbans.

    Considerem que en cas de modificar la zona urbanitzable, hauria de fer-se en un espai reduït que evite moviments especulatius i la construcció d'urbanitzacions. Es tractaria de posar a disposició de promotors particulars un espai on poder realitzar construccions necessàries i justificades.

    Estes construccions ,en cas de realitzar-se, haurien de comptar amb unes estrictes mesures d'integració paisatgística que impediren l'aparició d'edificacions discordants.

    En el mapa de zonificació adjunt al PORN s'observa que la zona compresa entre el nucli urbà i el camí de La Font del Fenas  rep la consideració de zona edificada, en absolut és esta una zona edificada, no existix ni un sol edifici en este àrea. En el cas que es tracte de la zona proposada com futura zona urbanitzable, ens pareix l'àrea menys adequada per a este ús. La zona presenta una forta pendent, no té cap tipus d'accés, es troba separada del nucli urbà pel llit del  riu Cervol, a més a més es tracta en bona part de terreny forestal d'un alt valor ecològic.

    L'edificació en esta zona produiria un impacte ambiental i visual irreversible, a més d'un enorme cost econòmic.

    Hi ha junt al nucli urbà zones molt mes adequades per a este ús, on ja hi ha construccions com la piscina o el poliesportiu.

    Sol·licitem la supressió d'esta zona com àrea edificada o edificable.

    Mes del cinquanta per cent de les inversions previstes en el PORN es dirigixen a la millora d'infraestructures viàries en l'ambit d'aplicació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals. Sense deixar de reconéixer la importància i necessitat de millorar les vies de comunicació de la zona, considerem desproporcionat el percentatge invertit en la millora de carreteres. Les carreteres no són l'únic problema de la zona, ni tampoc la solució a tots els seus problemes.

    Hauria d'incrementar-se la inversió en altres apartats tendents a millorar les condicions de vida diàries dels ciutadans: creació d'infraestructures culturals (museus, biblioteques), millores en l'assistència sanitària (assistència medica permanent en els municipis, major proximitat dels equips SAMUR, utilització d'helicòpters medicalitzats en l'evacuacio de ferits o malalts greus), ajudes a la creació de llocs de treball en la zona.

    Per tant, si entenem necessària la millora de la carretera que unix la localitat de Vallibona amb la N-232, carretera que historicament a comunicat la localitat amb la resta de municipis de la comarca dels Ports i amb la costa.

    No obstant, no considerem necessària ni prioritària l'ampliació del camí rural asfaltat que uneix la població de Vallibona amb Rossell. Esta via suporta un escàs volum de vehicles que pot absorvir perfectament amb l'amplària actual del ferm. L'amplària actual es considera suficient per a donar servici a la comunicació entre ambdós municipis.

    Si considerem prioritari i urgent la realització d'algunes millores en esta via: reasfaltat, baranes, senyalització horitzontal i vertical, millora de cunetes, xicotets murs de contenció.

    D'altra banda, entenem que ha d'afavorir-se l'accés de la població local als llocs de treball que en el futur es creen en relació amb l'espai protegit(manteniment, vigilància,etc). D'esta manera també s'aconseguiria involucrar a la població local en la gestió, millora i conservació de l'espai.

    A més a més, l'administració hauria de realitzar inversions en l'adquisició de terrenys que per les seus característiques ecològiques resulten d'especial interés, augmentant d'esta manera el terreny forestal de titularitat publica. Esta adquisició hauria de fer-se, sempre, amb l'acord previ amb el propietari del terreny.

    En definitiva, considerem que haurien d'incrementar-se les inversions previstes en el programa econòmic i financer del PORN en els apartats: PR5, AL1, AL2, AL3, AL8, AL12, AL14, FUS2. 

    La despoblació es presenta com el principal problema del municipi de Vallibona. La creació del Parc Natural i la seua zona d'influència hauria de servir per a dinamitzar l'economia i la vida del municipi.

    La creació de llocs de treball entorn de l'espai protegit (vigilància, educació ambiental, turisme rural i ecològic, servicis turístics, agricultura i ramaderia de qualitat, xicotetes indústries artesanals de tranformacio de productes agrícoles, ramaders i forestals) podria aportar nova població permanent que impedira el total despoblament del municipi. La millora i dotació de nous servicis ,també, contribuiria al manteniment de la població.

    El PORN hauria de prioritzar i augmentar les inversions tendents a aconseguir els objectius expossats en l'apartat anterior. No obstant, la major part del pressupost comtemplat en l'estudi econòmic i financer del PORN va dirigit unicament a la millora de la xarxa viària, simplificant d'esta manera un problema d´enorme complexitat.

    Entenem que es tracta d'un PORN "asocial" que invertix unicament en una part del problema i que oblida o inverteix poc en la millora de les condicions diàries de vida dels veïns.

                                                                     Vallibona (Els Ports), juny de 2005

                                                                     Col·lectiu Avinsilona

NOTICIES CONTRA EL PARC

LEVANTE. EL MERCANTIL VALENCIANO.

MIÉRCOLES, 15 DE DICIEMBRE DE 2004 Edición digital n. 2538

TERRITORIO

Los alcaldes del PSPV rechazan el parque natural de la Tinença

Efe/Vinaròs

Los alcaldes y representantes socialistas de la Tinença de Benifassà se oponen a la declaración de parque natural si la Generalitat «no garantiza las inversiones reales a los municipios afectados por la declaración».

El secretario general socialista en Ports-Maestrat, Adolf Sanmartín, señaló que la Conselleria de Territorio y Vivienda «utiliza la ley para declarar parques naturales y otras figuras de protección con el objetivo de salir en los medios de comunicación y hacer propaganda de su política proteccionista». Sin embargo, advirtió que «las inversiones para dinamizar estos lugares nunca llegan», y al respecto aludió al ejemplo «claro y cercano de lo que está ocurriendo en el parque natural de la Serra d'Irta». Los responsables socialistas aclararon que, aunque están de acuerdo con la creación de parques naturales, «no queremos que se utilice una figura jurídica para no hacer lo que marca la propia ley».

PANORAMA ACTUAL.ES

Martes 14 de diciembre de 2004

El PSPV se opone a la declaració de parque de la Tinença sin inversiones

Los alcaldes y representantes socialistas de la Tinença de Benifassar se oponen a la declaración de Parque Natural si la Generalitat "no garantiza las inversiones reales a los municipios afectados por la declaración", como son Vallibona, Rosell, La Pobla y Castell de Cabres.

El secretario general socialista en Ports-Maestrat, Adolf Sanmartín, señaló que la Conselleria de Territorio y Vivienda "utiliza la ley para declarar parques naturales y otras figuras de protección con el objetivo de salir en los medios de comunicación y hacer propaganda de su política proteccionista".

Sin embargo, advirtió de que "las inversiones para dinamizar estos lugares nunca llegan", y al respecto aludió al ejemplo "claro y cercano de lo que está ocurriendo en el Parque Natural de la Serra d´Irta".

Además de Sanmartín, también criticaron esta actuación los representantes socialistas de estos municipios, como el alcalde de Rossell, Evaristo Martí; el de Castell de Cabres, Jose Ramón Segura; el teniente alcalde de Vallibona, Juan Bautista Fibla, y el concejal de la Pobla de Benifassá José Ramón Royo.

Los responsables socialistas aclararon que, aunque están de acuerdo con la creación de parque naturales, "no queremos que se utilice una figura jurídica para no hacer lo que marca la propia ley, como las inversiones imprescindibles para la restauración, mejora y uso sostenible de lugar ya que esta parte es la que la Conselleria no realiza".

Sanmartín, en su condición de diputado, anunció dos preguntas que el grupo parlamentario socialista formulará al conseller de Territorio y Vivienda, Rafael Blasco, en las Cortes para averiguar por qué no ha cumplido la palabra dada a los alcaldes de que no se promulgaría la declaración del Parque si los municipios no estaban de acuerdo.

En la segunda cuestión plantearán por qué no se han mantenido como terrenos afectados los de carácter público o semipúblico, ya que el Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) contempla todos los terrenos hasta las 25.8000 hectáreas.

Por otra parte, Sanmartín dijo que era "una contradicción" que "en los parques naturales se puedan hacer campos de golf para recuperar zonas degradadas, como dijo Blasco", un aspecto en el que acusó al conseller de actuar con "fines especulativos".

Por su parte, el alcalde de Rossell, Evaristo Martí, que representa al mayor municipio de los afectados, recordó que la Conselleria "nunca ha contado la verdad respecto a la parte negativa de la declaración del Parque".

Martí afirmó que, de las 25.000 hectáreas que se recogen en el PORN, "sólo los propietarios de unas mil están a favor de que se haga la declaración".

Además, J.B Fibla de Vallibona calificó de "chantaje" el hecho de que "digan a los municipios que les harán carreteras u otras infraestructuras si el Ayuntamiento firma el protocolo con la Conselleria".

Los alcaldes y portavoces han elaborado un manifiesto en el que explican todo el proceso que han vivido y piden a los ciudadanos que se adhieran a una recogida de firmas para presentar ante la Generalitat en la que rechazan la declaración del Parque Natural tal y como pretende la Conselleria.

  NOTÍCIES A FAVOR DEL PARC

LEVANTE. EL MERCANTIL VALENCIANO.

JUEVES, 16 DE DICIEMBRE DE 2004 Edición digital n. 2540

El PP critica el «doble lenguaje» de los socialistas

Mariano Castejón, Diputado del PP por Castelló ha manifestado respecto a las declaraciones de Sanmartín y los representantes socialistas de los términos municipales de Vallibona, Castell de Cabres y Rossell que la actitud contraria a la inclusión de estos términos municipales en el Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de la Tinença de Benifassà demuestra el gran desconocimiento y la ignorancia de los socialistas y pone de relieve que el ecologismo del PSPV es pura fachada. También critica las acusaciones de los socialistas y ha señalado que «lo único que quieren es politizar un asunto tan importante para el desarrollo sostenible de una de las zonas más valiosas de la provincia y sobre la protección de sus recursos».

Por su lado, el director general de Planificación y Ordenación del Territorio, Pedro Grimalt, calificó de «hipócrita y sin sentido» la actitud de los alcaldes socialistas al oponerse a la inclusión de parte de su término municipal en el ámbito del PORN de la Tinença de Benifassà, según fuentes de la Generalitat Valenciana. Y resaltó el «doble lenguaje» del PSPV que, «por un lado exigen la protección de los recursos naturales y por otro, cuando tienen la oportunidad de dotar de la adecuada protección ambiental sus términos municipales, se oponen a ello».

WANADOO ACTUALIDAD

http://actualidad.wanadoo.es/comunidad/noticias/n_78505.html

Castellón.- Territorio califica de "hipócrita" la actitud de los alcaldes de la Tinença

| 2004|19:47

CASTELLON, 13 (EUROPA PRESS) El director general de Planificación y Ordenación del Territorio, Pedro Grimalt, calificó de "hipócrita y sin sentido" la actitud de los alcaldes socialistas de los municipios de Vallibona, Castell de Cabres y Rossell al oponerse a la inclusión de parte de su término municipal en el ámbito del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Tinença de Benifassà, según fuentes de la Generalitat Valenciana.

Grimalt resaltó el "doble lenguaje" empleado por los miembros del partido socialista que, según dijo, "por un lado exigen la protección y conservación de los recursos naturales de la Comunidad Valenciana y por otro, cuando tienen la oportunidad de dotar de la adecuada protección ambiental sus términos municipales, se oponen a ello".

Por otro parte, destacó los esfuerzos realizados desde Territorio "por alcanzar un acuerdo en la redacción del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales, cuya redacción es el procedimiento que se ha iniciado ya".

"La Conselleria de Territorio y Vivienda -añadió- lleva más de un año manteniendo reuniones de trabajo con ayuntamientos, propietarios, asociaciones vecinales, asociaciones de cazadores, etcétera, es decir, con todos aquellos que tienen alguna relación con el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales".

Al respecto, manifestó que el objetivo de estos encuentros "siempre ha sido diseñar el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) de la Tinença de Benifassà con la participación y colaboración de todos ellos para que este documento sea lo más consensuado posible".

"Reuniones que continuarán mientras se esté redactando el Plan", insistió el director general.

Por otra parte, Grimalt anunció que, una vez elaborado el Plan, "se someterá a información pública por espacio de un mes en el que todos aquellos que lo consideren podrán presentar las alegaciones a este documento y aportar cuantas sugerencias y mejoras estimen oportunas".

Según dijo, "los alcaldes lo que deben hacer es aportar sus sugerencias a este documento para mejorarlo en los foros establecidos en lugar de criticar por criticar".

En el Plan Natural de los Recursos Naturales se recogen los mecanismos de conservación de los valores naturales de estos espacios protegidos.

Además, este documento fomenta el disfrute público de dichos valores, así como su estudio y las actividades educativas vinculadas al conocimiento de las particularidades del Parque, según las citadas fuentes.

Respecto a la futura declaración del Parque Natural, Grimalt, afirmó: "únicamente se declarará aquellos lugares que son de titularidad pública o aquellas zonas cuyos propietarios den su visto bueno".

E-VALENCIA

El Consell aprueba el plan de L'Albufera que permite urbanizar zonas concretas

Noticias Hoy / Arquitectura i urbanisme
Fecha: 20 Nov 2004 - 09:07 AM
EL PAÍS - Valencia
EL PAÍS - 20-11-2004

....

Medidas para la Tinença
También en materia ambiental, el pleno del Consell aprobó las medidas cautelares que se aplicarán en el paraje de la Tinença de Benifassá durante la elaboración y aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN). La aceptación de estas medidas implica que a partir de este momento no podrán otorgarse autorizaciones, licencias o concesiones para la realización de actos de transformación de la realidad física o biológica en la zona del futuro parque natural sin informe de la consejería.

....
--------------------------------------------------------------------------------
Este artículo viene de e-valencia
http://www.e-valencia.org/

La URL de esta historia es:
http://www.e-valencia.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=6276

VINARÒS.NEWS

Edició 201- del 22 de novembre al 5 de desembre de 2.004

El Consell inicia el proceso de declaración de la Tinença de Benifassà como parque natural

El Gobierno Valenciano, reunido en sesión plenaria, ha aprobado las medidas cautelares que se aplicarán en el paraje conocido como la Tinença de Benifassà durante el período de elaboración y aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) de esta zona.

A partir de este momento, en el ámbito de dicho Plan no podrán otorgarse, por parte de las administraciones competentes, autorizaciones, licencias o concesiones para la realización de actos de transformación de la realidad física o biológica de la zona, sin mediar, con carácter previo, un informe favorable de la conselleria de Territorio y Vivienda. El Consell asegura que, de esta forma, no podrán realizarse acciones que modifiquen o deterioren este paraje natural durante el periodo transitorio hasta la aprobación del Plan de Ordenación de Recursos Naturales. El PORN permitirá la posterior declaración de la Tinença como Parque Natural, una fórmula que permite compaginar la conservación de los importantísimos valores ambientales del espacio con las aspiraciones de desarrollo sostenible de la población local. La conselleria de Territorio y Vivienda iniciará el proceso de elaboración y aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Tinença a través de la Orden de 9 de noviembre de 2004, que entrará en vigor a partir de su publicación en el Diario Oficial de la Generalitat. El ámbito territorial del PORN del futuro Parque Natural de la Tinença de Benifassà tiene una extensión de 25.814 hectáreas, y comprende la totalidad de los términos municipales de la Pobla de Benifassà y Vallibona, así como parte de Castell de Cabres y Rossell.

AMBIENTE DE MONTAÑA EXCEPCIONAL

Se trata de un extenso territorio montañoso en el que aparecen representados una gran variedad de hábitats asociados a la media montaña mediterránea que alberga una elevada biodiversidad, tanto por lo que respecta a la fauna como la flora. Los paisajes son excepcionales, configurando uno de los mejores ambientes montañosos de la Comunidad Valenciana. Dentro de la fauna destacan las aves que hacen de la Tinença uno de los lugares más importantes de la Comunidad Valenciana. En ella se pueden encontrar casi todas las especies de rapaces valencianas nidificando en la zona. Asimismo, una parte significativa del área está incluida en la Reserva Nacional de Caza dels Ports de Tortosa y Beceite, declarada para la protección de la cabra montés y que se extiende entre las Comunidades de Catalunya, Aragón y la Comunidad Valenciana. Los hábitats forestales son los mejor representados en la zona, tanto por lo que respecta a los carrascales como a los bosques de quejigos. En definitiva, la Tinença reúne méritos más que suficientes para ser declarado Parque Natural, atendiendo tanto a su importancia ecológica, paisajística y cultural como a sus relevantes valores socioeconómicos en relación con el desarrollo sostenible del medio rural tradicional.

LAS PROVINCIAS DIGITAL
Domingo, 27 de junio de 2004
http://www.lasprovincias.es/valencia/ocio/escapadas/caminosmaestrazgo.html

La Tinença de Benifassà debe ser protegida

Para concluir, queremos resaltar el interés especial que posee la visita a la Tinença de Benifassà, que es la parte más septentrional de la Comunidad Valenciana, lindante ya con tierras catalanas y aragonesas. Podremos admirar unos parajes abruptos, en donde todavía existen frondosos bosques y una fauna muy rica. Confiamos en que la Tinença de Benifassà sea protegida próximamente por la Generalitat Valenciana, porque únicamente la declaración de esta zona castellonense como Parque Natural podrá impedir que se transformen en realidad proyectos que amenazan con deteriorar un paisaje idílico (minas de arcilla a cielo abierto, aerogeneradores de energía eólica, urbanizaciones, etc.). De todos modos, nuestro mensaje está muy claro: una vez que se tenga una visión panorámica de la Tinença de Benifassà, convendría programarse excursiones senderistas por esta bellísima comarca, una auténtica reserva natural que, entre todos, debemos preservar... http://www.lasprovincias.es/valencia/ocio/escapadas/caminosmaestrazgo.html

LEVANTE. EL MERCANTIL VALENCIANO  DOMINGO, 30 DE MAYO DE 2004    Edición digital n. 2239 http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=10468&pIndiceNoticia=25&pIdSeccion=4#

MEDIO AMBIENTE

El parque natural de la Tinença fomentará el turismo ecológico

El Consell prevé un mayor desarrollo económico de la zona

La declaración de Parque Natural para la Tinença de Benifassà supondrá ventajas para la zona como el desarrollo económico con el crecimiento del turismo sostenible o la concesión de subvenciones, según la conselleria de Territorio y Vivienda.

P. M., Castelló

Desde la reciente declaración de la Tinença de Benifassà como Parque Natural la conselleria de Territorio y Vivienda se encuentra celebrando reuniones con los ayuntamientos de los municipios afectados ÑLa Pobla de Benifassà, Vallibona, Castell de Cabres y RossellÑ para explicar las ventajas que esta declaración va a suponer para los mismos, ante las críticas que surgieron por temor a que el nuevo parque natural suponga un perjuicio para el crecimiento económico de la zona.

Así, la conselleria ha explicado que «los parques naturales favorecen a los municipios rurales ubicados en su entorno, impulsando su recuperación económica y frenando, por lo tanto su despoblación».

Ventajas económicas

Según Territorio y Vivienda, esta figura presenta ventajas como la posibilidad de conseguir «subvenciones públicas o el fomento de un desarrollo económico para la zona, fruto de un turismo sostenible en la naturaleza». Entre las ayudas previstas para los municipios de la Tinença de Benifassà se encuentran la «financiación de rehabilitación de viviendas en los municipios afectados por la declaración de Parque Natural y se mejorarán los accesos a zonas destinadas a turismo rural».

Otras líneas de subvención serán las dedicadas a la realización de trabajos de conservación y mejora de las explotaciones forestales en el área de actuación del Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN). Según se ha señalado desde esta conselleria, la declaración de la Tinença Parque Natural no supondrá ninguna modificación de la regulación actual de la actividad cinegética en la zona.

Respecto a la recolección de setas, el PORN establecerá modelos sostenibles llegando a acuerdos con los ayuntamientos y los propietarios de terrenos forestales, permitiendo la actividad en terreno público

Más del Peraire se integrará en el Parque Natural de la Tinenca 

Notícia extreta de Panorama Actual

http://www.panorama-actual.es/noticias/not162853.htm

La reserva biológica del "Mas del Peraire", gestionada por la Fundación Enrique Montoliu, se integrará en el futuro Parque Natural de la Tinenca de Benifassá, según acordaron el conseller de Territorio y Vivienda, Rafael Blasco, y el presidente de la fundación, Enrique Montoliu

Según fuentes de la Generalitat, el "Mas del Peraire" ocupa 240 hectáreas, cuenta con tres microrreservas y fue adquirida por la Fundación Enrique Montoliu en 1997 para proteger sus valores medioambientales.

El conseller destacó también la importancia del compromiso ratificado porque "es la primera vez que una entidad privada sin ánimo de lucro colabora con la Generalitat en el proceso de protección de un espacio natural".

En concreto, la Fundación colaborará con la Conselleria de Territorio y Vivienda en los terrenos de su propiedad durante la tramitación, gestión y desarrollo del régimen de ordenación de este espacio natural.

Y es que la entidad, tiene entre sus fines la conservación e investigación del patrimonio natural valenciano. Por su parte la Conselleria prestará a la Reserva Biológica el soporte técnico y administrativo para desarrollar las actividades orientadas a la investigación, seguimiento y conservación de estos terrenos.

Rafael Blasco apuntó que el acuerdo alcanzado pretende "facilitar la protección de la Tinenca de Benifassá, primero a través de la aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) y posteriormente mediante su declaración como Parque Natural". La legislación valenciana establece los PORN como un instrumento para la ordenación, conservación y uso sostenible de aquellos espacios naturales que tengan una determinada riqueza medioambiental.

En este sentido, el conseller afirmó que la Tinenca de Benifassá "reúne las condiciones idóneas" para aprobar un PORN que permitirá "compaginar la conservación de los importantísimos valores ambientales de este paraje con las aspiraciones de desarrollo sostenible de la población local". En este sentido, Blasco invitó a participar en la elaboración del PORN a todos los que tienen que ver con la Tinenca de Benifassá, "ya que este documento mejorará sus criterios de sostenibilidad y conservación medioambiental". La Tinenca de Benifassá es un extenso territorio montañoso donde hay gran variedad de hábitats asociados a la media montaña mediterránea que alberga una elevada biodiversidad. Además, la excepcionalidad de sus paisajes son excepcionales configura la zona como uno de los mejores ambientes montañosos de la Comunidad.

La Tinenca cuenta también con uno de los espacios ecológicos más importantes de la Comunidad pues allí pueden encontrarse nidificando casi todas las especies de rapaces que existen en territorio valenciano.

Asimismo, una parte del área está incluida en la Reserva Nacional de Caza dels Ports de Tortosa y Beceite, declarada para la protección de la cabra montés y que se extiende entre las Comunidades de Cataluña, Aragón y la Comunidad Valenciana. Actualmente, la Tinenca de Benifassá está declarada Zona de Especial Protección Ambiental (ZEPA) y Lugar de Interés Comunitario (LIC), dos figuras de protección que reconocen sus valores medioambientales.

Els espais naturals protegits al País Valencià.

Quin model tenim? 

Anna PonS I Frígols

 

El concepte d’espai natural és ampli. Des d’una orientació ecològica, els espais naturals protegits es defineixen com a àrees geogràfiques on els components vius i els no vius interactuen entre ells a través dels processos ecològics i dels fluxos de matèria i energia. El concepte d’espai natural protegit (ENP) procedeix de l’ordenament jurídic, i sorgeix per la necessitat d’administrar i de gestionar les àrees naturals amb la finalitat de conservar-les. Les figures que d’acord amb la normativa autonòmica, la Llei 11/1994, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, poden designar un espai natural protegit al País Valencià són les següents:

• Parcs naturals • Monuments naturals
• Paratges naturals • Llocs d’interès
• Paratges naturals municipals • Paisatges protegits
• Reserves naturals
 

De totes aquestes categories, se n’han emprat 4 de diferents per designar els 19 espais naturals que, ara per ara, s’han declarat com a protegits a les terres valencianes:

• Tretze parcs naturals: la serra d’Irta, el erat de Cabanes-Torreblanca, la serra d’Espadà, la serra Calderona, l’Albufera, la marjal de Pego-Oliva, la serra Mariola, el carrascar de la Font Roja, el Montgó, el penyal d’Ifac, les salines de Santa Pola, el Fondo i les llacunes de la Mata-Torrevieja.

• Un paratge natural: el desert de les Palmes.
 

• Una reserva natural: les illes Columbretes.
 

• Quatre paratges naturals municipals: el clot de la Mare de Déu, les Rodanes, el racó de Sant Bonaventura i l’arenal d’amorxó.
 

L’any 1986 es va declarar el primer espai natural protegit a la comunitat autònoma. La Generalitat Valenciana, en ús de les competències atribuïdes per l’Estatut d’Autonomia, mitjançant un decret el Parc Natural de l’Albufera d’acord amb una llei d’àmbit estatal (ara ja obsoleta). Després d’aquest, i en base a la mateixa normativa es declararen els parcs naturals del penyal d’Ifac, el Montgó i el carrascar de la Font Roja en 1987, i les illes Columbretes en 1988. En aquesta primera fase, a més dels criteris ecològics, primaren raons d’oportunitat legislativa per tal de frenar o d’impedir usos del territori que
comprometien la preservació d’aquests llocs. La declaració dels parcs naturals de l’Albufera, el Montgó i Ifac va permetre, en gran mesura, excloure la superfície protegida del ferotge procés urbanitzador. Encara i això, les pressions per edificar en aquestes terres litorals no han deixat d’existir. La protecció de les illes Columbretes permeté acabar amb els impactes negatius als quals estaven sotmeses les illes i l’entorn marí, entre els quals destacaven les pràctiques militars. En la declaració del carrascar de la Font Roja, en canvi, encara que també hi havia hagut pressions per a la implantació de determinats usos intensius a la serra, primaren els criteris ecològics i socials.
 

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei 5/1988, de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, s’eliminà la necessitat de crear òrgans consultius de col·laboració per tal de fer més àgil i eficaç la gestió i d’evitar càrregues burocràtiques innecessàries, segons s’establia al preàmbul de la llei. El mateix any 1988 es declararen els paratges naturals de les zones humides del prat de Cabanes-Torreblanca a Castelló, i de les salines de Santa Pola, del Fondo i de les llacunes de la Mata-Torrevella a Alacant. El desert de les Palmes, a Castelló, fou declarat l’any 1989. La falta de juntes consultives impedí la participació dels diferents sectors i col·lectius d’interessos i generà tot un seguit de conflictes que obstaculitzaven l’adequada gestió de l’àrea protegida.
 

Finalment, amb l’aprovació de la vigent Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s’establiren diverses categories d’ENP i, de nou, es recuperaren els mecanismes de participació. Aquesta llei, que sustitueix l’anterior Llei 5/1988, acompleix els preceptes de la normativa bàsica estatal, la Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres; amb la Directiva europea 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i les orientacions resultants de la Cimera de Rio. La Llei 11/1994 assumeix la preocupació social per la conservació i l’ús de la diversitat biològica, reconeix la importància de la participació pública en els processos de declaració i de gestió dels ENP, i crea els instruments normatius per a l’adequada gestió de les àrees sotmeses a règims de protecció. Per tal d’adequar les figures de protecció dels espais naturals declarats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei a les característiques dels ENP, a la filosofia i als preceptes del nou text legislatiu, es reclassificaren els paratges naturals del prat de Cabanes-Torreblanca, les salines de Santa Pola, el Fondo i les llacunes de la Mata-Torrevella com a parc natural, i el Parc Natural de les Illes Columbretes com a reserva natural. Com a ENP de nova creació s’han declarat els parcs naturals de la marjal de Pego-Oliva i de les serres d’Espadà, Calderona, Mariola i Irta, com també dels paratges naturals municipals abans esmentats.

Els ENP al País Valencià acullen territoris en què es desenvolupen activitats econòmiques diverses: agràries, forestals, turístiques, pesqueres, urbanes i, fins i tot, industrials. Cap
d’aquestes àrees es pot considerar aliena al context territorial on es troba, però la realitat posa de manifest que les polítiques de protecció dels espais naturals i d’ordenació del territori han seguit vies divergents. Des de l’any 1986, quan el Govern Valencià declarà el Parc Natural de l’Albufera, s’han declarat 19 ENP protegits que engloben poc més de 111.000 hectàrees, el 4’8% del territori valencià. No obstant això, els 77 municipis que contribueixen al territori protegit (el 14% dels municipis del País Valencià) representen el 42% de la població. Efectivament, si s’exceptua el P.N. de la Serra d’Espadà on, tret d’Artana que té 1.835 habitants, els 18 pobles restants tenen menys de 1.000 habitants, els ENP es troben a les zones més densament poblades de la comunitat autònoma. A la resta dels ENP, formen part municipis molts dels quals tenen més de 5.000 habitants i, en la majoria contribueixen poblacions de més de 20.000 habitants. De fet, les ciutats de València, Elx, Castelló, Alcoi, Borriana, Sagunt, Sueca, Algemesí, Petrer, Xàbia o Torrevella tenen part del seu terme municipal dins l’àmbit d’algun dels ENP. Aquesta situació reflecteix els desequilibris demogràfics del territori valencià i explica per què la política de protecció d’espais naturals ha prioritzat la contenció, l’exclussió de les àrees naturals situades en la franja litoral del procés urbanitzador. Així mateix, revela que el món rural més desafavorit, de notable valor natural i patrimonial però en procés d’abandonament de les activitats agràries tradicionals i de pèrdua d’efectius poblacionals no està representat als ENP valencians: la Tinença de Benifassà, el Penyagolosa, el Racó d’Ademús, Aitana, etc., etc.
 

D’altra banda, el model de protecció d’espais naturals i de gestió passiva dels valors naturals ha donat com a resultat un catàleg o llista d’ENP aillats, sense estructura en xarxa (amb àrees protegides, àrees d’esmorteïment i corredors com a elements conformadors del teixit), sense coherència interna entre els diversos ENP i sense coherència externa amb la resta del territori. En general, es pot afirmar que la gestió dels ENP protegits ha consistit, si més no, en l’adopció de mesures de caràcter normatiu per a la regulació dels usos a l’ENP i en la realització de diverses accions de conservació i millora de les comunitats biòtiques. Aquesta política de conservació s’ha demostrat clarament insuficient. En relació a la planificació, convé remarcar que enfront dels ENP d’altres comunitats autònomes, els ENP valencians han sigut dels capdavanters en l’elaboració de plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN), plans rectors d’ús i gestió (PRUG) i d’altres plans sectorials de regulació d’usos. No obstant això, està encara pendent l’aprovació i la revisió d’alguns PORN i PRUG, alguns dels quals ja estan en fase de tramitació. Resta l’aprovació dels PORN de la Reserva Natural de les Illes Columbretes i de la majoria dels parcs naturals (prat de Cabanes, el carrascar de la Font Roja, el Montgó, les salines de Santa Pola, el Fondo i les llacunes de la Mata-Torrevella). Quant als PRUG, únicament el 47% dels ENP que ho requereixen el tenen aprovat (percentatge que coincideix amb la mitjana de l’Estat espanyol), resta l’aprovació dels PRUG dels parcs naturals de la serra d’Irta, el prat de Cabanes-Torreblanca, la serra d’Espadà, la serra Calderona, l’Albufera, la serra de Mariola, la marjal de Pego-Oliva, i el Montgó. Si deixem a banda els tres parcs naturals declarats aquest any, que encara no han disposat del temps suficient per a l’elaboració i l’aprovació, el percentage és del 58%.
 

En funció de l’abast de la gestió dels ENP, s’accepta una gestió bàsica quan abraça quasi exclusivament el règim d’autoritzacions o control administratiu junto amb la vigilància i el control d’activitats ( Plan de acción, 2002). La gestió activa abraça el diagnòstic, les activitats d’investigació i el seguiment, com també les denominades mesures proactives encaminades a resoldre problemes concrets que afecten els recursos naturals, el seu maneig, la restauració ecològica, etc. ( Plan de acción, 2002). Per a gestionar activament un ENP es requereix una estructura organitzativa adscrita a l’àrea protegida, amb personal tècnic i administratiu adient per a escometre tots els àmbits de la gestió i el funcionament, i una assignació pressupostària suficient per a complir els objectius establerts. Pot afirmar-se, doncs, que a la major part dels ENP del País Valencià s’hi fa una gestió bàsica. Els pressupostos que la Generalitat Valenciana assigna als ENP són molt baixos. Quant a l’estructura organitzativa, no s’han adscrit unitats tècniques i administratives als ENP. L’únic personal funcionari adscrit als ENP són els directors conservadors, i actualment no tots en tenen. Únicament al P.N. de l’Albufera hi ha una seu administrativa amb personal tècnic (no funcionari) i administratiu.
 

D’altra banda, a més de les activitats administratives, d’atenció a visitants, de manteniment i de vigilància, les accions dutes a terme han sigut, amb caràcter general, de tipus molt sectorial i fragmentat: rehabilitacions d’àrees degradades, compra de terrenys, accions per a la conservació d’espècies singulars, adequació d’àrees per a l’ús públic, creació d’infraestructures d’ús públic, repoblacions, etc. En la gestió dels ENP valencians han imperat les estratègies basades en la visió biocèntrica dels sistemes naturals, on tot gira entorn a l’espècie, allò primordial és la conservació de la biodiversitat, però els processos ecològics i els fluxos entre els sistemes naturals i els socioeconòmics s’hi troben relegats a un segon pla.
 

Enfront d’aquesta situació, cap reivindicar una política de conservació més activa, compromesa i coherent amb el teixit social i territorial valencià. És necessari revisar el model d’ENP per tal de corregir les deficiències territorials i configurar-lo com a sistema d’espais naturals. Cal dotar les àrees protegides de les estructures organitzatives, de les infraestructures i dels pressupostos adients per a complir els requeriments que imposen els objectius fixats. Consolidar un equip, com qualsevol unitat administrativa, amb les corresponents funcions i relacions de llocs de treball aprovades, és bàsic per a profesionalitzar-lo i evitar subsistir amb voluntarisme i ideals que tard o prompte s’esgotaranse o entraran en conflicte (Vicens, 2002). I el que és fonamental, cal definir l’estratègia per a la gestió dels ENP valencians, una estratègia coherent i equitativa per a tots els espais naturals on la participació social siga una realitat i una constant, on l’administració pública impulse accions i projectes de desenvolupament socioeconòmic respectuosos amb el medi i de caràcter demostratiu per a la iniciativa privada, una estratègia basada en l’aproximació ecosistèmica, que implica la necessària concurrència del món científic amb els tècnics i amb els gestors per tal de determinar i esbrinar els coneixements necessaris que permeten orientar correctament la gestió per a la conservació dels sistemes naturals.

Altres designacions: microreserves, zones ZEPA, zones LIC, zones RAMSAR, reserves marines de pesca, reserves nacionals de caça, el catàleg de zones humides ...
 

A més dels espais naturals protegits, hi ha d’altres figures que, encara que també designen categories d’àrees naturals amb determinada protecció, no es poden considerar espais naturals protegits perquè la normativa vigent no els determina com a tals. Tot seguit se’n comenten les existents al País Valencià:
 

Les reserves nacionals de caça, establertes en la Llei de Caça de 1970, són zones subjectes a règim cinegètic especial que, d’acord amb la normativa, es declaren amb la finalitat de promoure, conservar i protegir determinades espècies, tot subordinant a aquesta finalitat el possible aprofitament de la caça i la millora substancial de les condicions econòmiques i socials de les comarques afectades amb la gestió que s’hi realitze. Al País Valencià hi ha dues reserves nacionals de caça designades:
 

La Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, declarada l’any 1966 i emplaçada entre les províncies de Castelló, Terol i Tarragona, és gestionada per les administracions autonòmiques d’acord amb un protocol signat entre les tres comunitats autònomes. La Reserva Nacional de la Muela de Cortes, declarada l’any 1973, és gestionada íntegrament per la Conselleria de Medi Ambient. La gestió que es du a terme a les reserves és, bàsicament, per a la millora de la fauna cinegètica, encara que també repercuteix econòmicament en els municipis quant a l’abaratament en els costos de la gestió (que són sufragats per l’administració autonòmica) i quant a les rendes que genera el turisme cinegètic. És, per tant, una gestió sectorial, orientada bàsicament a la regulació de l’aprofitament cinegètic i a la conservació de la fauna com a recurs. Des d’una perspectiva ecosistèmica, la gestió que en resulta és clarament insuficient.

Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) són una categoria del dret comunitari que es declara d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, relativa a la protecció de les aus silvestres com a patrimoni comú i que, per tant, és responsabilitat de tots. El criteri per a la designació d’una ZEPA és estrictament ornitològic: la presència d’aus de l’annex I de la Directiva (que recull 175 espècies) o d’aus migratòries l’arribada de les quals siga regular. La designació d’un lloc com a ZEPA exigeix l’adopció, en relació amb les espècies que es recullen en l’annex 1 de la Directiva, de mesures de conservació especials per evitar la pertorbació de les aus i el deteriorament dels hàbitats. Al País Valencià hi ha 18 zones ZEPA (figura 2), 10 de les quals coincideixen amb espais naturals protegits. Amb quasi 270.000 ha incloses a zones ZEPA, representen l’11,6% del territori valencià:

1. Parc Natural de l’Albufera
2. Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca
3. Parc Natural del Fondo
4. Parc Natural de les Salines de Santa Pola
5. Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella
6. Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
7. Parc Natural de la Serra d’Espadà
8. Parc Natural de la Serra Calderona
9. Parcs naturals de la Serra de Mariola i Carrascar de la Font Roja
10. Reserva Natural de les Illes Columbretes
11. Marjal dels Moros
12. Illot de Benidorm i penyes de l’Arabí
13. Tinença de Benifassà-Turmell
14. Penyagolosa
15. Desembocadura del riu Millars
16. Hoces del Cabriel
17. Sierra de Martés-Muela de Cortes
18. Illots de Tabarca

No obstant això, ens podem preguntar si són suficients les mesures que s’adopten a les zones ZEPA per a assegurar la supervivència de les espècies amenaçades. Encara que la designació obliga l’Administració a establir una protecció completa i eficaç de les aus, allò ben cert és que, tret de les zones que conflueixen amb espais naturals protegits i a d’altres de propietat pública i xicoteta superfície, és difícil escometre models de gestió amb un enfocament ecosistèmic amb una orientació més àmplia que ultrapasse l’àmbit estricte de la conservació de les aus.
 

Les microreserves vegetals són una figura de protecció d’espècies silvestres creada l’any 1994 pel Govern Valencià per a la protecció de micropoblacions de flora vascular rara, endèmica o amenaçada que creixen en parcel·les de reduïda extensió. Ara per ara són 155 les microreserves declarades (figura 3), el 10% de les quals pertany a propietaris particulars o fundacions. L’extensió total de la xarxa suma 850.303 hectàrees. El gran encert d’aquesta figura és l’obligació d’incloure un pla de gestió en la norma de declaració. No obstant això, com que la superfície de les microreserves és menuda (de menys d’1 hectàrea a 20 hectàrees), de vegades la viabilitat de les accions resta limitada per les dimenssions de les
parcel·les i per les condicions de l’entorn. Per a fomentar la incorporació de terrenys a la xarxa de microreserves, la Conselleria de MediAmbient manté des de 1999 un règim d’ajudes destinades a indeminitzar els propietaris particulars de terrenys no adscrits al Catàleg de Forests d’Utilitat Pública (amb caràcter compensatori per l’aplicació del règim de protecció) i a costejar les inversions necessàries per a redactar i executar els plans de gestió. De tota la xarxa de microreserves, 30 estan situades a l’interior d’algun dels espais naturals protegits.
 

D’altra banda, cap fer referència als 532 km de litoral marítim (518 dels quals són peninsulars i 14 insulars) per subratllar la importància de l’àmbit marí al País Valencià. No obstant això, la superfície submergida protegida és encara escassa, 7.960 hectàrees, i, a més a més, de gestió complexa. Són 4 els espais marins valencians protegits:

• Reserva Natural Marina de la Serra d’Irta
• Reserva Marina de les Illes Columbretes
• Reserva Marina del Cap de Sant Antoni
• Reserva Marina de Tabarca
 

Les reserves naturals són zones protegides per l’interés ambiental, i la competència de la declaració i la gestió pertany a la Conselleria de Medi Ambient (CMA). Les Reserves marines, en canvi, són zones protegides per l’interés pesquer, i es declaren d’acord amb la legislació pesquera. La competència autonòmica en matèria de reglamentació de l’activitat pesquera extractiva es limita a les aigües interiors del litoral marítim, i és arrogada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació (CAPA). D’altra banda, la distribució de les competències sobre l’àmbit marí entre l’Estat (aigües exteriors) i la comunitat autònoma (aigües interiors) afegeix més elements al complex escenari normatiu i administratiu de la protecció dels espais marins. Les tres reserves marines estan declarades amb la finalitat de protegir els recursos pesquers en base a la legislació sectorial pesquera. A la Reserva Marina de les Illes Columbretes, com que són aigües exteriors, la competència de la gestió recau sobre el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). La Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, limítrofa amb el Parc Natural del Montgó, és gestionada per la CAPA. Quant a la Reserva Marina de Tabarca, declarada pel MAPA en l’àmbit de les aigües exteriors i per la CAPA en l’àmbit de les aigües interiors, s’ha creat una comissió de seguiment i gestió conjunta on estan representades ambdues administracions. Encara i això, com que les reserves marines es declaren en base a la legislació sectorial pesquera, ni el Ministeri ni la Conselleria competent tenen facultats per a regular d’altres usos que afecten igualment el medi marí (activitats subaquàtiques, activitats nàutiques, dragatge de fons, vivers per a cultius marins, etc.). Únicament la Reserva Natural Marina de la Serra d’Irta, aprovada el recent mes de juliol de 2002 d’acord amb la Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha estat declarada amb la finalitat àmplia de protegir el patrimoni natural marí. La CMA, que exergeix la competència de gestionar aquest espai, tret d’allò relatiu a la pesca marítima, té ara per ara la possibilitat de realitzar una gestió per a la conservació del medi marí mitjançant la utilització dels instruments d’ordenació i de gestió que emanen de la normativa ambiental. El PORN de la serra d’Irta, aprovat el mes d’abril de 2001, dedica la secció tercera a la protecció del medi marí tot regulant els usos permesos i prohibits a la reserva. D’altra banda, el PRUG que s’haurà d’elaborar pot establir amb major precisió la regulació dels usos permesos i el programa d’actuacions necessàries per a complir els objectius establerts.
 

Pel que fa a les zones humides, la conservació com a espais naturals s’aborda des de diferents flancs. D’una banda, la designació de zones humides d’importància internacional en el marc del Conveni Ramsar, d’altra banda la inclusió de llocs al Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana i, finalment, la declaració mitjançant alguna de les categories d’espai natural protegit que estableix la legislació ambiental. El Conveni signat a Ramsar (Iran) l’any 1971, és un tractat intergovernamental que facilita el marc per a la cooperació internacional i l’acció nacional per a la conservació i l’ús racional de les zones
humides. La comunitat internacional reconeix que els llocs inclosos en la llista Ramsar tenen un valor significatiu per a tota la humanitat. El marc estratègic aprovat per la Conferència de les Parts en maig de 1999, pretén crear i mantenir una xarxa internacional de zones humides que tinguen importància per a la diversitat biològica mundial i per al sustent de la vida humana per les funcions ecològiques i hidrològiques que exerceixen. Al territori valencià hi ha 6 de les 38 zones humides d’importància internacional designades al territori espanyol i de les 1.198 designades als 133 estats adherits actualment. Els sis llocs tenen la consideració, a més a més, de parc natural, la qual cosa facilita la gestió des de l’administració autonòmica, tot utilitzant les ferramentes que disposa la normativa ambiental. Com a llocs ramsar, es promou la cooperació amb llocs d’altres països i la participació en programes internacionals, i es permet la vigilància i el control des de l’àmbit internacional. Convé remarcar que el veto i la intervenció internacional en ocasions han esdevingut fonamentals per a la paralització de determinades accions que han posat en perill la conservació de determinades zones humides. Les 6 zones ramsar són les següents:

• El prat de Cabanes-Torreblanca
• L’Albufera
• La marjal de Pego-Oliva
• Les salines de Santa Pola
• El Fondo
• Les llacunes de la Mata i Torrevella
 

D’altra banda, el Govern Valencià ha aprovat el 10 de setembre de 2002 el Catàleg de Zones Humides de la CV (figura 4), d’acord amb la Llei 11/1994, la llei valenciana d’espais naturals protegits. L’aprovació del catàleg és la culminació d’un llarg procés que començà en l’aprovació de l’esmentada llei, durant el qual l’inventari inicial de vegades s’ha estirat i de vegades s’ha acurtat. Si bé el catàleg aprovat és una extensa llista integrada per 48 zones, algunes han vist reduïda la superfície inclosa respecte de les propostes inicials. D’acord amb la normativa, les zones humides hauran de preservar-se d’activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. L’efecte més immediat té caràcter urbanístic, els terrenys inclosos a les zones catalogades hauran de classificar-se com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, on no es podrà edificar, la qual cosa obligarà a la reclassificació de més de 500 hectàrees del territori de la comunitat autònoma. Així mateix, s’ha establert un perímetre d’afecció de 500 metres al voltant dels límits de cadascuna de les zones on les administracions hauran d’adoptar les precaucions necessàries per a garantir-ne la conservació. De les 48 zones, 26 tenen interés comunitari, formen part de la llista inicial de llocs d’interés comunitari (LIC) en què sol·licita contribuir la comunitat autònoma a la Xarxa Natura 2000. Ara per ara ja són 6 les zones declarades com a parcs naturals (que a la vegada són zones ramsar) i 1 com a Paratge Natural Municipal del Clot de la Mare de Déu. És en aquestes 7 zones, on per la concorrència amb la designació como a espais naturals protegits, és possible efectuar una gestió més activa. El catàleg comprén les zones que tot seguit s’allisten:
 

1. Marjal de Peníscola
2. Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca
3. Marjal de Nules-Burriana
4. Marjal i estany d’Almenara
5. Marjal del Moros
6. Marjal de Rafalell i Vistabella
7. Parc Natural de l’Albufera
8. Marjal i estany de la ribera sud del Xúquer
9. Marjal de la Safor
10. Parc Natural de Pego-Oliva
11. Els Bassars-Clot de Galvany
12. Parc Natural de Fondo
13. Els carrissars d’Elx
14. El Hondo de Amorós
15. Desembocadura del riu de la Sènia
16. Desembocadura del riu de les Coves
17. Desembocadura del riu Millars
18. Clot de la Mare de Déu
19. Desembocadura i front litoral del riu Xúquer
20. Desembocadura del riu Xeraco
21. Desembocadura del riu Bullents
22. Desembocadura i front litoral del riu Racons
23. Desembocadura del riu de l’Algar
24. Desembocadura i front litoral del riu Segura
25. Meandres abandonats del riu Segura: La Noria, Algorfa, La Jacarilla
26. El Barxell
27. Naixement del riu Verd
28. Ullal de l’estany del Duc
29. Font dels Sants
30. Fonts de l’Algar
31. Dehesa de Soneja
32. Lagunas de Segorbe: Butrera, Gabacho, La Rosa, Portillo
33. Lavajos de Sinarcas
34. Laguna de San Benito
35. Laguna i Saleros de Villena
36. Laguna de Salinas
37. Salines de Calp
38. Saladar d’Aigua Amarga
39. Parc Natural de les Salines de Santa Pola
40. Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella
41. Bassa de Xóvar
42. Embassament de Embarcaderos
43. Embassament de la Vallessa
44. Embassament del bosquet de Moixent
45. Embassament de Relleu
46. Embassament de Tibi
47. Embassament d’Elda
48. Embassament d’Elx
 

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica europea exhaustiva i coherent prescrita pel dret europeu. La Directiva 92/43/ CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, defineix una llista de tipus d’hàbitats naturals prioritaris (annex I) i d’espècies prioritàries (annex II), per a les quals determina l’adopció de mesures tendents a la conservació mitjançant la creació d’una xarxa de zones d’especial de conservació (ZEC). La xarxa, denominada Xarxa Natura 2000, haurà d’integrar tots els llocs que alberguen els hàbitats naturals i les espècies que la directiva considera prioritaris, com també les zones ZEPA. Quant als criteris de selecció que determina la directiva, són solament científics - els econòmics, socials o regionals, en principi, no es tenen en compte en la designació dels llocs d’importància comunitària (LIC)-. Convé fer constar, per tant, que pot haver espais naturals de valor ambiental o social notables per a la comunitat autònoma que no figuren en la llista europea, la qual cosa no eximeix l’administració autonòmica de la seua protecció. El Govern Valencià aprovà el juliol de 2001 la llista de 94 LIC susceptibles de formar part de la Xarxa Natura 2000 (figura 5). La superfície total dels llocs inclosos és de 685.862 hectàrees, de les quals 624.153 hectàrees són terrestres (el 26,1% del territori valencià) i 61.709 pertanyen a l’àmbit marí. Quan la Comissió Europea valore la idoneïtat de les llistes presentades pels estats membres, adoptarà el llistat definitiu de LIC, i entraran en vigor les mesures de protecció previstes per la Directiva. Una vegada aprovat aquest document per la Comissió, serà obligatòria l’adopció de mesures de protecció per evitar la degradació dels llocs i l’avaluació de les repercusions ambientals que puguen provocar els plans o les accions projectats als llocs, i els estats membres hauran de designar els llocs com a ZEC. Correspondrà aleshores a l’administració autonòmica valenciana la declaració dels 94 llocs com a ZEC i, com obliga la directiva, la fixació de les mesures de conservació necessàries mitjançant el desenvolupament de plans de gestió i l’adopció de disposicions reglamentàries, administratives o contractuals. Cal fer constar que el Ministeri de Medi Ambient ha contractat la revisió de la cartografia d’hàbitats en la qual s’han basat les autonomies per a l’elaboració de les llistes i que, per tant, aquestes poden sofrirrevisions. D’altra banda, la valoració que efectue la Comissió Europea també pot introduir modificacions a la llista. Per la qual cosa, encara no és definitiva la contribució del País Valencià a la Xarxa Natura 2000. La llista aprovada pel Govern Valencià (juliol de 2001) inclou els llocs que tot seguit s’allisten i que, juntament amb les zones ZEPA, són els candidats a formar part de la Xarxa Natura 2000:

1. Penyagolosa
2. Tineça de Benifassà, Turmell i Vallivana
3. Alt Maestrat
4. Cova Oscura (Atzeneta del Maestrat)
5. Riu Bergantes
6. Serra d’en Garceran
7. Serra d’Irta
8. Marjal de Peníscola
9. Illes Columbretes
10. Prat de Cabanes i Torreblanca
11. Desert de les Palmes
12. Costa d’Orpesa i Benicàssim
13. Forat d’en Ferràs (Orpesa)
14. Desembocadura del Millars
15. Curs alt del riu Millars
16. Alt Palància
17. Curs mitjà del riu Palància
18. Serra d’Espadà
19. Serra Calderona
20. Marjal de Nules
21. Marjal d’Almenara
22. Marjal dels Moros
23. Cova del Sardiner (Sagunt)
24. Alguers de Borriana-Nules-Moncofa
25. Platja de Moncofa
26. Puebla de San Miguel
27. Ríos del Rincón de Ademuz
28. Arroyo Cerezo
29. Sabinar de Alpuente
30. Alto Turia
31. Lavajos de Sinarcas
32. Sierra del Negrete
33. Hoces del Cabriel
34. Sierra de Malacara
35. Túnel de Carcalín (Buñol)
36. Cueva del Barranco Hondo (Cheste)
37. Sierras de Martés i el Ave
38. Muela de Cortes i El Caroig
39. Avenc de les Graelles (Navarrés)
40. Valle de Ayora y sierra del Boquerón
41. Sierra del Mugrón
42. Cueva Negra (Ayora)
43. Curs mitjà i baix del Xúquer
44. Cova de la Moneda (Cotes)
45. Cova de les Meravelles (Llombai)
46. Túnel de Canals
47. Curs mitjà del riu Albaida
48. Serra del Castell de Xàtiva
49. Cova dels Mosseguellos (Vallada)
50. Sima de l’Àguila (Picassent)
51. Albufera
52. Cap de Cullera
53. Ullals del riu Verd
54. Serra de Corbera
55. Cova de les Meravelles (Alzira)
56. Serres del Montdúver i la Marxuquera
57. Cova de les Rates Penades (Ròtova)
58. Cova Xurra (Gandia)
59. Marjal de la Safor
60. Serra de la Safor
61. Dunes de la Safor
62. Serra d’Enguera
63. Alforins
64. Marjal de Pego-Oliva
65. Serres de Mariola i carrascar de la Font Roja
66. Cova Joliana
67. Valls de la Marina
68. Río Gorgos
69. Almadrava
70. El Montgó
71. Penya-segats de la Marina
72. Ifac
73. Serra Gelada i litoral de la Marina Baixa
74. Sierra de Salinas
75. Laguna de Salinas
76. Salero i Cabecicos de Villena
77. Maigmó i serres de la Foia de Castalla
78. Aitana, Serrella i Puig Campana
79. Algepsars de Finestrat
80. Serres de Bèrnia i el Ferrer
81. Serra de Crevillent
82. Arenal de Petrer
83. Cap de l’Horta
84. Sierra de Callosa de Segura
85. Sierra de Orihuela
86. Cueva del Perro (Cox)
87. Fondo de Crevillent-Elx
88. Salines de Santa Pola
89. Llacunes de la Mata i Torrevieja
90. Dunes de Guardamar
91. Illa de Tabarca
92. Cabo Roig
93. Rambla de las Estacas
94. Sierra Escalona i dehesa de Campoamor
 

L’anàlisi somera realitzada mostra una situació bastant embolicada, amb múltiples categories d’espai natural, diversos organismes competents i diferents finalitats. Si, a més a més, es fa notar la coincidència en el territori de moltes de les figures de protecció esmentades, el resultat és un galimaties. Hi ha microreserves situades a l’interior d’espais naturals protegits, de zones ZEPA, de zones ramsar i de zones humides catalogades. De les 18 zones ZEPA, 10 coincideixen amb ENP. Les 6 zones ramsar són, a la vegada, parc natural. I de les 48 zones humides incloses al catàleg recentment aprovat, 1 coincideix amb un paratge natural municipal i 6 amb parcs naturals i zones ramsar. Per entendre tota aquesta maranya de categories de protecció del medi natural, cal reparar en el marc normatiu (d’àmbit autonòmic, estatal, europeu o internacional), en l’administració responsable de la declaració i de la gestió del lloc, en la finalitat i en el règim de protecció que s’aplica. Certament, qualsevol esforç per protegir un territori és positiu, però de vegades la concurrència de diferents departaments o de distintes administracions en la gestió d’un mateix territori planteja dificultats de coordinació i revela poca eficiència en la gestió.

Referències bibliogràfiques:
 

- Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado español. Sección del Estado español de la Federación de Parques Naturales y Nacionales de Europa (EUROPARC-España), 2002
 

- De la declaración a la gestión activa. Los Espacios Naturales Protegidos del Estado Español en el umbral del siglo XXI. Javier Gómez-Limón García, José Vicente de Lucio Fernández i Marta Múgica de la Guerra. Fundació Fernando González Bernáldez, 2000
 

- La gestión activa en los parques naturales, una asignatura pendiente. Jaume Vicens i Perpinyà.
Ecosistemas, revista científica y técnica de ecología y medio ambiente (nº 2, 2002)
- Reconocimiento biofísico de espacios naturales de Andalucía. Doñana: una aproximación ecosistémica.
Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía, 1998
 

- Las relaciones Plan Especial-Planeamiento General y la Directiva 79/409. Comentario a la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia 1033/2000, de 16 de octubre de 2000. Iñaki LASAGABASTER HERRARTE i Agustín GARCÍA URETA. Revista Vasca de Administración Pública, 2001
 

ARTICLE EXTRET D'INTERNET DE LA COPIA LA REVISTA DISPONIBLE EN FORMAT PDF A LA WEB DE LA FUNDACIÓ SERRA D'ESPADÀ

http://www.serra-espada.org/fund1.htm

Camp de l’Espadar
Reflexions ambientals a la Serra Espadà
Quadern 6 • Octubre de 2002

Edita: Fundació Serra Espadà. http//www.serra-espada.org
Direcció: Jordi Romero. jordirom@serra-espada.org
Tiratge: 525 exemplars
Portada: Sureres a la Serra Espadà. Foto Xavier Basora
Impressió i Maquetació: Gráficas Aparici, S.L. Castelló
I.S.S.N.: 1578-1593
Depòsit Legal: CS-326-1998